Poesia modernista al temple de la música modernista, amb una de les veus més catàrtiques i profundes que hi ha a Catalunya, al mateix escenari del Palau de la Música Catalana, i accessible en llengua de signes. La proposta que ha organitzat L’Hivernacle té encara més reclams, però anem a pams. L’actor Lluís Soler recitarà uns versos del “Poema del bosc”, d’Alexandre de Riquer, que ha triat i introduirà la poeta Laia Llobera, i que seran signats per la també actriu Anna Griera Parra, de l’Associació Sociocultural ENCANTADES. Tots tres, al igual que el públic oïdor i sord, gaudiran de l’experiència en la intimitat de les distàncies curtes el pròxim 9 de juny, a les 12 h.
Darío Fernández Faucón, director de Públics del Palau de la Música Catalana i coordinador de L’Hivernacle, relata com va anar tot plegat: des de la selecció del poema fins a la dels protagonistes d’aquesta necessària acció accessible. “La Laia Llobera és la poeta convidada de la temporada i, en el marc de la seva col·laboració amb el Palau, tenia molt clar que volia reivindicar la poesia modernista. La tria del “Poema del bosc” d’Alexandre de Riquer també connectava amb el leit motiv de la nostra temporada artística: la connexió amb la natura. El poema és un tractat ecologista avant la lettre, i fer-ho al Palau tenia una significació especial”.
Fernández Faucón recorda que “el Palau de la Música Catalana neix com un jardí de pedra en plena societat industrialitzada. Com una clariana de puresa natural. El nom d’en Lluís Soler -afegeix- també va sorgir ràpidament amb la seva experiència defensant cants èpics i poemes dramàtics. Tot plegat era una aposta artística rodona i vam voler perfeccionar-la fent-la accessible a un col·lectiu que potser no podria escoltar la veu de la rapsòdia però sí podria tenir un apropament a la poesia a través de la llengua de signes”. “Ens resulta un repte expressiu i singular convertir aquesta interpretació en un gest coreogràfic poètic. S’alia, doncs, la voluntat d’oferir un espectacle de molta qualitat a un col·lectiu que normalment queda exclòs del gaudi total de l’art en viu…. i el fet que la pròpia traducció de la poesia rebla el clau en la seva singularitat portant el desafiament a la llengua de signes catalana. I tot des del mateix escenari del Palau, on també seurà el públic en una experiència meditativa, catàrtica i immersiva. En aquest cas, sense pantalles i tecnologia pel mig. Només amb la sensació de ser al lloc adequat”.
La poeta Laia Llobera vol destacar del “Poema del bosc” “l’ambició tant a nivell formal com temàtica: és una obra icònica del modernisme català”. I si la va triar, va ser, diu, perquè “és de rabiosa actualitat”. “Cent anys després de la data en què va ser escrita, l’home continua necessitant canviar la seva relació amb la natura. Sinó, ens veiem abocats a una crisi climàtica sense precedents”, adverteix.
OBRIR-SE AL MÓN
Per la intèrpret de llengua de signes i actriu Anna Griera Parra, amb aquesta acció accessible “a les persones sordes se’ls hi pot obrir tot un món donada la complexitat del poema. “Elles ja tenen el seu propi poema/codi visual, i amb l’adaptació d’aquest text tan generós també podrien jugar dins la seva comunitat a fer-lo seu. Per tant -apunta- jo diria que ho rebran amb molta il·lusió i carinyo”. “Per mi és un honor poder-lo interpretar en llengua de signes de la mà dos companys com són la Laia i en Lluís, i en un espai com és el Palau de la Música Catalana. I ho faig amb el màxim respecte cap a la comunitat sorda i cap al poeta Alexandre de Riquer”.