Associació ENCANTADES:
serveis d'accessibilitat i difusió en Llengua de Signes Catalana i Espanyola
(LSC i LSE), especialitzada en música i cultura

Letras (#lyrics) de las canciones interpretadas en enCantados

enCantados en Spotify

VALERIA CASTRO

LA SOLEDAD

Como río sin cauce
Como flor sin primavera
¿Cómo quieres que no canse la añoranza sin bandera?
Tengo claro que no tengo nada que perder aquí

La verdad de unos ojos que miran sin el amparo
De quién sabe que está roto este corazón tan raro
Tengo claro que no tengo nada que perder así

¿Cuánto me va a querer la soledad pa’ no soltarme?

Y se vuelve costumbre no olvidar un pasado
Y que algo dentro me pregunte
Qué tendré yo de malo
Tengo claro que hay heridas que pueden volver a abrir

Y creo que voy aceptando que se convierte en quimera
El querer que exista algo que dure la vida entera
Tengo claro que hay heridas que me van a hacer sufrir

¿Cuánto me va a querer la soledad pa’ no soltarme?

¿Cuánto me va a querer la soledad pa’ no soltarme?

¿Cuánto me va a querer la soledad pa’ no soltarme?

 

TIENE QUE SER MÁS FÁCIL

con los 5 sentidos pa que no se rompa en esta plaza
corazón partido no se arregla buscando otra casa
y no había otro camino que vivir las horas como pasan
no era buen amigo el huracán que su cabeza arrasa
tiene que ser más fácil el quererse
no puede el cuerpo ser tan cruel al verse
es el propio juicio quien presiona y no baja la guardia
no hay quien la convenza de que en esta vida todo cambia
y cómo no le va afectar que la rodee tanta distancia
la soledad no es buena compañía para la nostalgia
tiene que ser más fácil
tiene que ser más fácil el quererse
no puede el cuerpo ser tan cruel al verse
tiene que haber bien cerca una salida
no es eterno estar a la deriva
y sin pensar en otra cosa cómo crees que avanza
pero la culpa estaba rota y todo el peso cansa
lo vulnerable de quien siempre se cargó a la espalda
todas las miradas que pensaba que eran armas
tiene que ser más fácil
tiene que ser más fácil el quererse
no puede el cuerpo ser tan cruel al verse
tiene que haber bien cerca una salida
no es eterno estar a la deriva

HONESTAMENTE

Hay un tiempo que te pertenece
Un recuerdo que no se desvanece

Una eterna bala
Que nunca se dispara
Y que sé que no te mereces

Y ahora veo que me ha costado tiempo
Confiar en que cambia lo que siento
Que un día estoy llorando y al otro celebrando
Que por ti no hay más sufrimiento

Qué claro que esta bomba de relojería
Que llevo atada al pecho dentro mía
Te tiene apreció, pero no paga el preció que pedía

Aunque te encuentres en las letras que yo escriba
Y aunque supongas que esta no te olvida

Honestamente
Deseo solamente
Que a ti ojalá
Que te vaya bonito
Que yo esta historia no repito

Que tengas suerte y que alguien te quiera fuerte
Sin ningún requisito
Y ojalá que el amor no te duela
Ni en esta ni otra primavera

Quizás al verte lo piense diferente
Pero por ahora esta es la manera

Qué claro que esta bomba de relojería
Que llevo atada al pecho dentro mía
Te tiene apreció, pero no paga el preció que pedía

Aunque te encuentres en las letras que yo escriba
Y aunque supongas que esta no te olvida

Honestamente
Deseo solamente
Que a ti ojalá
Que te vaya bonito
Que yo esta historia no repito

Que tengas suerte y que alguien te quiera fuerte
Sin ningún requisito
Y ojalá que el amor no te duela
Ni en esta ni otra primavera

Quizás al verte lo piense diferente
Pero por ahora esta es la manera

EL CUERPO DESPUÉS DE TODO

La crudeza de una realidad cercana a lo salvaje
Estar alerta, consciente y esperando a que algo pase
Cómo queda el cuerpo después de todo
Y más sabiendo que nunca fue sonoro
Un pensamiento que no cabe en el lenguaje
La herencia que no se ha llevado el oleaje

Cómo queda el cuerpo después de todo
Que tiembla, quiere hacerse fuerte
Y aún no sabe cómo

Corazón migrante
Que busca en el cariño ajeno forma de salvarse
Pero no cobarde
Intenta que el peso algo lo aguante

Puñal en el espejo
Puñado de complejos
Que no hay quien aligere

Y ojalá la piel desnuda la miren con ternura
Cuando una no puede

Sentir presente, humana y colectiva
La historia generalizada femenina

Cómo queda el cuerpo después de todo
Que siente y padece de otro modo

Corazón migrante
Que busca en el cariño ajeno forma de salvarse
Pero no cobarde
Intenta que el peso algo lo aguante

Puñal en el espejo
Puñado de complejos
Que no hay quien aligere

Y ojalá la piel desnuda la miren con ternura
Cuando una no puede

Puñal en el espejo
Puñado de complejos
Que no hay quien aligere

Y ojalá la piel desnuda la miren con ternura
Cuando una no puede
Cuando una no puede
Cuando una no puede

 

COSTURA

Hay tanto que pasa factura
Que se me quita el sueño y la ternura
Del llanto nunca hubo una cura
Porque si eso queda dentro ahoga las dudas

En vela la noche entera
Pero hay tiempo hasta el día en que me muera
Si se olvida la parte sincera
El cuerpo eso lo siente, no se calla
Se envenena

El pecho aguanta y no supura
Que la herida se concentre en lo que dura
Con tanta aguja en la costura
No hay hilo de voz que se oiga
No hay quien pueda

Dejarlo en vela la noche entera
Pero hay tiempo hasta el día en que me muera
Si se olvida la parte sincera
El cuerpo eso lo siente, no se calla
Se envenena

Que el eco tiene vida
Y vida mía, vida mía
Ese silencio fue desgarrador

Que el eco tiene vida
Y vida mía, vida mía
Ese silencio fue desgarrador

Suenan las raíces
Suena lo que dices
Suena la experiencia también de las aprendices
Suena lo que calles
Suena todo el valle
Suena todo lo que yo he aprendido de mi madre

Suenan las raíces
Suena lo que dices
Suena la experiencia también de las aprendices
Suena lo que calles
Suena todo el valle
Suena todo lo que yo he aprendido de mi madre

Que el eco tiene vida
Y vida mía, vida mía
Ese silencio fue desgarrador 

CUÍDATE

Hay una vida escondida en tus pupilas
La que se asoma cuando miro y no me mira
Y hay en el cielo una estrellita que ilumina
No sé si es que es la oscuridad quien te domina

Cuídate, que yo no puedo hacerlo
Quédate, aunque el reloj se acerque al cero
Cuídate, aunque sea contra el viento
Que si no veo lo bonito que es tenerte, a lo mejor, me muero

La soledad se ha hecho hasta tu amiga
Ahora que se concentra en esta etapa de la vida
Pero aunque duela, aunque parezca que termina
Yo te quiero siempre, yo jamás te dejaría

Cuídate, que yo no puedo hacerlo
Quédate, aunque el reloj se acerque a cero
Cuídate, aunque sea contra el viento
Que si no veo lo bonito que es tenerte
A lo mejor me muero

Cuidame, que yo no puedo hacerlo
Piénsame, que vivo bajo el mismo cielo
Cuidame, que yo sola, reviento
Mírame, solo un último momento

 

POQUITO

Con que no te olvides del cariño que te tengo
Con que no te olvides de que te llevo tan adentro
Me vale, vale más la pena saber que fui sincera
El corazón no es una nevera
Me vale solo con que quieras mirarme a los ojitos
Yo me conformo con poquito

Poquito, poquito
Que tanto no necesito, poquito
Que esta flor siempre sintió algo bonito
Pero yo también me marchito un poquito

Contener las ganas de volver a vivir otro instante
No es fácil, pero no se puede hacer como que no es importante
Me duele y me da tanta pena saber que fui sincera
El corazón no es una nevera
Me vale solo con que quieras mirarme a los ojitos
Yo me conformo con poquito

Poquito, poquito
Que tanto no necesito, poquito
Que esta flor siempre sintió algo bonito
Pero yo también me marchito un poquito

Oh-oh-oh, oh-oh-oh, oh-oh
Oh-oh-oh, oh-oh-oh, oh-oh
Oh-oh-oh, oh-oh-oh, oh-oh
Oh-oh-oh, oh-oh-oh, oh-oh

Oh-oh-oh, oh-oh-oh, oh-oh
Oh-oh-oh, oh-oh-oh, oh

 DEVOTA

No sé perqué empezar primero
Si la tristeza de perderte o el error que fue quererte
Y del que no reniego

No sé si quiero que te vayas
O escuches como me pregunto
Si hay algún tiempo en el mundo en el que no me falla

La ternura
De la piel ajena
No merece hacer como que no resuena

Esta carga
Que ahora no sé cómo
En algún momento fue de pluma a plomo

Devota del dolor que brota del amor que agota de tu pensamiento
Parece que fui devota del dolor que brota del amor que agota de tu pensamiento

No era lo que parecía
Ahora que aprendo del pasado
El paisaje está tan claro
Sí me marcharía

Y dueña del cuerpo que habito
A mí hace un tiempo me enseñaron
Son las mías, no tus manos
Las que necesito

La ternura
De la piel ajena
No merece hacer como que no resuena

Esta carga
Que ahora no sé cómo
En algún momento fue de pluma a plomo

Devota del dolor que brota del amor que agota de tu pensamiento
Parece que fui devota del dolor que brota del amor que agota de tu pensamiento

Lo cuento todo
Por si se vuelve lodo
Lo que yo pensé que era oro
Lo que yo pensé que era oro

Lo cuento todo
Por si se vuelve lodo
Lo que yo pensé que era oro
Lo que yo pensé que era oro

Parece que fui devota del dolor que brota del amor que agota de tu pensamiento
Parece que fui devota del dolor que brota del amor que agota de tu pensamiento
Parece que fui devota del dolor que brota del amor que agota de tu pensamiento
Parece que fui devota del dolor que brota del amor que agota de tu pensamiento

 

GUERRERA

Guarda sobre el que es su propio techo
Todos los justificantes de los hechos
Guarda una maleta por si hay que partir

Suena en su cabeza un eco que aún arrastrará
Una misma historia siempre la desgasta
Cansada de justificar cómo vivir

Y se ha enterado después de mil batallas que la vida pasa a un lado
Y es el invierno el que después de noche y noche la ha callado

Grita a viva voz que no hay para microfonía
Canta de pulmón tu historia no se desafía
Eres aliciente, eres lo que le hace falta, a la gente

Ay guerrera, yo te llevaré en el alma la vida entera

Tira la ventana antes que rompan el cristal
Es mejor arder en llamas antes que callar
Porque vivir no es vivir si hay que vivir huyendo de uno más

Y acabo entendiendo mensajes sinceros
Cuídate cariño hazlo por ti primero
Que a poquito a qué empieces nadie te podrá apagar

Y se ha enterado
Después de mil batallas que la vida pasa a un lado
Y es el invierno el que después de noche y noche la ha callado

Grita a viva voz que no hay para microfonía
Canta de pulmón tu historia no se desafía
Eres aliciente, eres lo que le hace falta a la gente

Ay guerrera, te llevaré en el alma la vida entera

 

EL TIEMPO QUE NO ESTÉS

Este cuerpo tiene miedo a no poder
Hacerle frente al tiempo que no estés
Y esta artillería que abraza al corazón
Me aprieta algunos días

Lo único que pido
Lo único que sé
Es que este fuego amigo no me viene bien
Que la valentía me aguante si no soy
Lo fuerte que creía

Lo que sé, seguro que no puedo deshacer
La garganta, el nudo que me va a romper
Que en el día a día
El aire en el pulmón
No entra como solía

 

HOXE

Si algún día se queda la pena en el pecho
Tiene que ser suficiente con lo que ya he hecho
Tiene que dar con lo que hay en el fondo del alma
Que es la que hoy, mañana y siempre mantiene la calma

Se algún día sintes esa pena no peito
Lembra que xa é dabondo todo o que está feito
Ten que dar co que medra no fondo da alma
É a que hoxe, mañá e sempre ten a calma

No está aquí, mamá
No está aquí, no, no
No está aquí, mamá
Solita estoy yo

Solita estoy yo
Solita estoy yo
No está aquí, mamá
No está aquí, no, no

No está aquí, mamá (solita estoy yo)
No está aquí, no, no
No está aquí, mamá
Solita estoy yo

Solita estoy yo (solita estoy yo)
Solita estoy yo
No está aquí, mamá
No está aquí, no, no

No está aquí, mamá (canto no eco)
No está aquí, no, no
No está aquí, mamá (no eco canta)
Solita estoy yo

Solita estoy yo (canto no eco)
Solita estoy yo
No está aquí, mamá (o que me falta)
No está aquí, no, no

No está aquí, mamá (canto no eco)
No está aquí, no, no
No está aquí, mamá (no eco canta)
Solita estoy yo

Solita estoy yo (canto no eco)
Solita estoy yo
No está aquí, mamá (no eco canta)
No está aquí, no, no

Para cuando ya no esté
Para cuando ya no esté

Para cuando ya no esté
Pónganme una vela siempre
Ocúpate de que no olviden
Que me tengan en la mente

Para cuando ya no esté
Pónganme una vela siempre
Ocúpate de que no olviden
Que me tengan en la mente

Para cuando ya no esté
Pónganme una vela siempre
Ocúpate de que no olviden
Que me tengan en la mente

Para cuando ya no esté
Pónganme una vela siempre
Ocúpate de que no olviden
Que me tengan en la mente

Ocúpate de que no olviden
Que me tengan en la mente
Ocúpate de que no olviden
Que me tengan en la mente

Se algún día sintes esa pena no peito
Lembra que xa é dabondo todo o que está feito
Ten que dar co que medra no fondo da alma
É a que hoxe, mañá e sempre ten a calma

 

DISTINTO

Tan natural, guerra y paz parecen por unanimidad

Algo parecido, lo que hubiera sido si lo dejamos congelar

Este conflicto en sentido estricto no te dejó ni a ti ni a mí avanzar

Y no merece dejarnos llevar

Me quedaría si no hubiera herida, si no supiera cómo va a acabar

No se puede dejar pasar

chorus

Que ahora estás distinto a aquel recuerdo que dejaste

Y eso que te he visto en todas partes

Que pensé que no podía olvidarte

Y no distingo si a quererme tú empezaste

O era la forma de expresarme

Que no tienes el valor de a mi lado quedarte

verse

Y no va a acabar

Este sentimiento en el que no sé nadar

De la flor al ramo y luego de la mano

Por si eso puede consolar

Que no es ligero empezar desde cero, que el cuerpo siempre supo recordar

Que tu presencia lo llevó a temblar

Es tan distinto seguir el instinto del corazón y no del animal

Que no se puede dejar pasar

chorus

Que ahora estás distinto a aquel recuerdo que dejaste

Y eso que te he visto en todas partes

Que pensé que no podía olvidarte

Y no distingo si a quererme tú empezaste

O era la forma de expresarme

Que no tienes el valor de a mi lado

bridge

Que ahora estás distinto a aquel recuerdo que dejaste

Y eso que te he visto en todas partes

Y que pensé que no podía olvidarte

Y no distingo si a quererme tú empezaste

O era la forma de expresarme

Que no tienes el valor de a mi lado quedarte

outro

Tú no tienes el valor de a mi lado quedarte

Que no tienes el valor de a mi lado quedarte

 

PARECIDO A QUERERTE

Esto que guardo de ti en la memoria
Lo que me mantiene contando la historia
Era parecido a quererte
Y pensaba que aquella sonrisa me daba luz verde

Ser como toda la gente
Y actuar como si esto era amor y yo no era suplente

Yo que pensé que era tonta
Y resulta que la compañía es deseo del ser humano y va de la mano
De mirar con los ojos que te habías ganado

Era parecido a quererte pero no por tu parte
Y hasta ahora yo no era consciente

Y pienso que fue desde siempre
Pero quien le dice a mis latidos, no fue suficiente

Yo que pensé que la ausencia
Era parte de la sensación de haberse sentido amado, ahora queda raro
Darse cuenta que nunca ha pasado

Era parecido a quererte
Pero ahora en voz alta la historia se ve diferente

Y un tiempo habrá que te recuerde
Pero es que esto también pasar y el cuerpo no miente

Yo que pensé que lo viste
Algo en mí, que me quisiste
Pero esta historia ya se evapora
Bendita la hora, que aprendí que hay quien sí me valora

 

ABRIL Y MAYO

Alma de otro calendario
El recuerdo de otras doce primaveras
La paciencia del que siempre espera
Y también, de todo eso lo contrario
Cómo el aire entre los labios
El charquito que se cae por la mejilla
Como se olvida la semilla
En el mes de abril y mayo

Y tú sigues queriendo ver
Cómo el fuego en aquel papel
Consume lo que haya
Y tú sigues teniendo fe
No se vuelve sabiendo el por qué
Se lleva en las entrañas

La inocencia que hace daño
La piedrita que se clava
Siempre supe qué pasaba
Y me quede en el mismo peldaño
¿Quien te curará de espanto?
¿Quien te jura que confía?
¿Quien dice que sigue viva
La llama que en el pecho aguanto?

Y tú sigues queriendo ver
Cómo el fuego en aquel papel
Consume lo que haya
Y tú sigues teniendo fe
No se vuelve sabiendo el por qué
Se lleva en las entrañas

Y tú sigues queriendo ver
Cómo el fuego en aquel papel
Consume lo que haya
Y tú sigues teniendo fe
No se vuelve sabiendo el por qué
Se lleva en las entrañas

 

SENTIMENTALMENTE

Este secreto a voce’, el error que ni tú reconoce’
Que ya voy dudando del amor que me vas profesando
Si si cuando viene’, porque quiere’ lo que no tiene’
O porque en el fondo, sin preguntas, te correspondo

La cobardía de un amor que tú mismo no quería’
Y este cuerpo que lleva la herida, que no me está’ cosiendo
Bien podría’, también mirarme en horario de oficina
Y me consume esta melancolía, que te guarda por dentro

Sentir mentalmente el caos que me estremece
Sentimentalmente, el pasado duele a veces

Y a mí no me digas que no es lo que parece
Que, estos ojos que miras, eso no se lo merecen

Y fui perdiendo todo lo que pude sentir de otro modo
Que ya no dejo al ajeno, el hueco que ocupa siempre tu anhelo
Y si me lo preguntas, tengo dudas de lo que busca’
No sabes lo que cuesta, no tener de ti una respuesta

La cobardía de un amor que tú mismo no quería’
Y este cuerpo que lleva la herida, que no me está’ cosiendo
Bien podría’, también mirarme en horario de oficina
Que me consume esta melancolía, que te guarda por dentro

Sentir mentalmente el caos que me estremece
Sentimentalmente, el pasado duele a veces

Y a mí no me digas que no es lo que parece
Que, estos ojos que miras, eso no se lo merecen

Sentir mentalmente el caos que me estremece
Sentimentalmente, el pasado duele a veces

Y a mí no me digas que no es lo que parece
Que, estos ojos que miras, eso no se lo merecen

Me da miedo pensar
Que el sentimiento que llevas dentro no sea tan puro
Y mi corazón desnudo

Me da miedo pensar
Que el sentimiento que llevas dentro no sea tan puro
Y mi corazón desnudo

Me da miedo pensar
Que el sentimiento que llevas dentro no sea tan puro
Y mi corazón desnudo

Me da miedo pensar
Que el sentimiento que llevas dentro no sea tan puro
Y mi corazón desnudo

 

DENTRO

Que haya algo atemporal
Que haya tanto que cantar
Que haya alguien que no mienta
Que haya algo que siempre sientas
Que haya un resquicio en la mente
Que se mantenga presente
Que haya una canción maldita
Que haya algo que no se explica
Y que no explique nadie nunca
Por si acaso alguien pregunta

Que puedas perdonar
Puedas ver en calma el mar
Que quede en lo que cuentas
Un poquito de inocencia
Que no hay nada como antes
Y que eso no te haga distante
Que el cariño sea sincero
En el hogar en el que espero
Si se añora es porque ahora
Es costumbre mía estar sola

Que lo que canto no tiene más que lo que llevo dentro
Que es todo lo que siento

 

LA RAIZ

Todo se inunda y piensas que nunca
Toca la bala en tu pecho y asusta
Y todo parece que en unos meses
Sigues pensando en que igual es tu culpa

Y tú mirando a todos lados por si alguien ha llorado
Y tus ojitos tan mojados no han secado
Y tú que tanto te mereces, no todos permanecen
Y no por ello no amanece, no florece

Pasó lo que tenía que pasar
Y no pienso hacer nada más
Más que quedarme aquí
Cuidándola

Pasó lo que tenía que pasar
Y no pienso hacer nada más
Más que quedarme aquí
Cuidando la raíz
Cuidando la raíz
Cuidándola

Y aunque a veces llores, tienen las flores
Que tener agua aunque no sea la justa
Y es recurrente al la’o de tu frente
Unos ojitos que piden disculpas

Y tú que siempre has intentado tener tanto cuidado
Con lo que estaba cerca pero no en tu mano
Y tú tendrías que ver el alma que tiene tu garganta
Que solo así se aprende a ver el mar en calma

Pasó lo que tenía que pasar
Y no pienso hacer nada más
Más que quedarme aquí
Cuidándola

Pasó lo que tenía que pasar
Y no pienso hacer nada más
Más que quedarme aquí
Cuidando la raíz
Cuidando la raíz
Cuidándola

Pasó lo que tenía que pasar
Y no pienso hacer nada más
Más que quedarme aquí
Cuidándola

Pasó lo que tenía que pasar
Y no pienso hacer nada más
Más que quedarme aquí
Cuidando la raíz
Cuidando la raíz

Cuidando la raíz (cuidando, ay cuidándola)
Cuidando la raíz (cuidando, ay cuidándola)
Cuidando la raíz (cuidando, ay cuidándola)
Cuidando la raíz (cuidando, ay cuidándola)
Cuidando la raíz (cuidando, ay cuidándola)
Cuidando la raíz (cuidando, ay cuidándola)
Cuidándola

 

SOBRA DECIRTE

En las canciones
Y en todos los días
En las habitaciones
Y lo que decían

En los momentos que se siente grande
Espacio que querría que ocuparas de aquí en adelante

Y la compañía
No es tan bonita como la que tú me darías
Y sé que puede ser que esto no te funcione
Pero había que intentarlo por si no te opones

Y sobra decirte que siempre pienso en ti
Que no me asusta esta forma de vivir
Que me cansé de tenerme, que resistir

Sobra decirte que no quiero morir
Sin que conozcas esta otra parte de mí
La de un amor que me parece que no tiene fin

Como no hay nada que perder me atrevo a decirte
Que por ahora de lo que conozco fuiste
Con quien pienso que querría quedarme
Toda la noche, el alba, la mañana y tarde

Y así de simple
El sentimiento siempre se mantuvo firme
Nadie decide que le ocupa su cabeza
Pero sí ser una romántica confesa

Sobra decirte que siempre pienso en ti
Que no me asusta esta forma de vivir
Que me cansé de tenerme, que resistir

Sobra decirte que no quiero morir
Sin que conozcas esta otra parte de mí
La de un amor que me parece que no tiene fin

Sobra decirte que siempre pienso en ti
Que no me asusta esta forma de vivir
Que me cansé de tenerme, que resistir

Sobra decirte que no quiero morir
Sin que conozcas esta otra parte de mí
La de un amor que me parece que no tiene fin

Sobra decirte que siempre pienso en ti

Sobra decirte

 

————-

CESK FREIXAS

 

Voler l’impossible

(ILS: Anna Griera)

Vam despertar en una plaça rodona,

vam veure el llenç de les teules d’Artà,

un carnaval des de Pego a Solsona,

riure a Cervera, a Cotlliure plorar.

Vam travessar amb barca els ponts de Girona,

des de Son Saura al castell de Biar,

baixar amb un rai del Pallars a Tortosa,

per dir país hem après a estimar.

Voler l’impossible ens cal,

i no que mori el desig.

Vam arribar al cim del Penyagolosa,

vam intuir Eivissa despertar,

un caminet de pols que ningú escombra,

de Miravet cap al Pinell de Brai.

Vam recollir la nit que ens empresona,

Elna, d’estels n’ets la maternitat,

pujar pel Segre i dormir a Ribagorça,

del Puig Major saltar fins al Puigmal.

Voler l’impossible ens cal,

i no que mori el desig.

Vam transcendir confins, cansats i descosits, un

territori inabastable, així el vivim, plorant a

Matarranya, sublimant a Diània, portant camals

mullats a Barna i a Felanitx. Llavors, vam dir

que sí rotundament, com qui amb els versos

crea terratrèmols, per dur la incandescència

terra enllà, i allaus al cim més alt de la

muntanya. I no teníem plans, ni una sola

certesa, i no sabíem on, ni amb qui, ni quan, tan

sols aquell reclam de canvi entre les runes, i tot

el fang del món, i tot el fang.

I ara què en fem de tanta lluna intensa

en aquest cel que ha quedat tan petit?

I ara què en fem de tanta nit encesa

que tots guardem com un tresor al pit?

Voler l’impossible ens cal,

i no que mori el desig.

Hossana

(ILS: Eva Colldeforn)

Serà com sempre haurem pensat,

hereus dels detalls, fills de l’atzar.

Dóna’m la vida, la poesia és l’únic Déu;

damunt la barca, dels carrers que haurem cremat.

Allà on Verdi comença el seu caminar,

el Sol arriba, lent, escales avall.

Vindrà el dia, amor, i portarà els teus ulls,

a les trinxeres de les places sense nom.

Ens trobarem algun dimarts,

potser a Diamant, i jo tornaré a fumar.

Canviarem el món, l’ordre del poder,

serem un sol govern d’ulls, instants i mans.

Serem el puny tancat, ciutats que acaben en a i l’eternitat;

la lluita contra els necis, l’abraçada infinita i temps aturat.

Em miraràs i callarem;

«la vida és ara», i dir ara és dir només.

Serem el crit fins que perdem la nostra veu,

guerrillera, solidària; guanyarem.

Mare de pàtria sense estat,

no marxis encara.

Arrela en la terra que t’espera

al sud de les teves mans.

Noves maneres de caminar,

no marxis encara.

Teu és el Sol que il·lumina la cambra,

guerrillera, solidària; guanyarem.

Serem el puny tancat, ciutats que acaben en a i l’eternitat;

la lluita contra els necis, aliances de guerra i temps aturat.

Cercavila

(ILS: Eva Colldeforn)

Vas trobar la porta oberta i vas entrar,

vas saber-me abraçar, vas guarir-me.

M’enlluernaven els reflexos dels tirans,

«t’ensenyaré a mirar», i vaig reviure.

Vas omplir tot el meu cos d’un tel estrany,

vas saber-me estimar, vas llegir-me.

Res va ser més oportú que el teu rescat,

sentir-me cuidat, també per dintre.

Vaig beure de tu i ara visc eternament,

vénen amb mi totes les coses que no t’he dit.

Una orquestra de flors i trompetes,

un seguici amb tabals i sonalls,

amb vestits de colors i disfresses,

cercavila de nans i gegants.

Vas portar-me un bosc de pins davant del mar,

vas saber-me tocar, vas ser brisa.

Ara esclata la ginesta al meu terrat,

«t’ensenyaré a volar, i seràs lliure».

Vaig beure de tu i ara visc eternament,

vénen amb mi totes les coses que no t’he dit.

Una orquestra de flors i trompetes,

un seguici amb tabals i sonalls,

amb vestits de colors i disfresses,

cercavila de nans i gegants.

Aigua

(ILS: Tamara Navarro)

Et despertes sempre a mitjanit

i esclata el teu somriure,

fas cara de voler-nos dir

“passava per aquí”.

Vas arribar amb tempesta

i ara ets un remolí,

que tot ho desordena,

i en tot em fas petit.

Aigua ets, irrefrenable,

que t’escapes d’entre els meus dits.

No hi ha pantà que et pugui contenir,

no hi ha cap mestre que sàpiga què dir.

Aigua ets, que t’escapes d’entre els meus dits,

no hi ha pantà que et pugui contenir.

Amb tu la bellesa

sembla que no té mai fi,

s’escurcen els verbs

i creixen els adjectius.

Declares una guerra

amb tots els teus efectius,

contra el temps, la impaciència,

matem monstres cada nit.

Aigua ets, irrefrenable,

que t’escapes d’entre els meus dits.

No hi ha pantà que et pugui contenir,

no hi ha cap mestre que sàpiga què dir.

Aigua ets, que t’escapes d’entre els meus dits,

no hi ha pantà que et pugui contenir.

Codii 777

(ILS: Eva Colldeforn)

Desallotjant la terra per ordre d’evacuació,

codi 777 en el llibre d’instruccions.

Les naus enfilen cap a Mart una nova invasió,

el planeta roig amenaçat de destrucció…

Una nit no és res si no ets amb mi…

I mentrestant la gent va pujant a l’últim vagó,

algú s’ocupa dels pobres sense compassió.

«No patiu que l’oncle Sam ja està aquí per salvar el món»,

els rebels s’aixequen a Mart amb la primera manifestació…

Una nit no és res si no ets amb mi…

(Si al final tot és igual, tirant la sort, tirant els daus,

si he nascut per estar boig, també he nascut per trencar el joc)

I el codi 777 del manifest alternatiu

col·loca als insurgents al capdavant de la revolta,

del tercer al quart planeta, quilòmetres que es poden salvar

construint la unitat popular, barri a barri, poble a poble,

perquè ara ja no són desenes, ara són milers

les persones que s’han quedat a la Terra, aquí, per salvar el món…

Una nit no és res si no ets amb mi…

Eh! Eh! Que bona la rumba per sembrar la il·lusió…

Una nit no és res si no ets amb mi…

Un brindis per les nostres vides

(ILS: Tamara Navarro)

Tu sorties del bar, amb la teva amiga,

fent campana de classe.

Jo t’esperava a la Diagonal,

davant la Facultat de Dret.

Quant n’érem de joves,

només vint primaveres,

amb més de dues-centes llunes plenes,

i la sang bullent de rebel·lia.

Les nostres veus sortien als carrers

per cridar «No, no, no a les guerres!».

Globalitzats o condemnats,

només esclaus de les veritats.

Vint-i-set anys no són res

si es porten bé, com tu, com saps…

Vint-i-set anys, què són a la fi?

Si el temps tortura, a qui abandonaràs?

Què se n’ha fet de les nostres vides?

De tanta lluita i tants somriures?

Un brindis per les nostres vides!

I quan vam descobrir que el món girava al revés

tot va agafar importància,

aquells viatges fins a Bilbao

després de tanta i tanta marihuana.

Ja ho veus, aquí estic,

davant la vida, una amiga

que amb el temps canvia les coses.

Buscant records dins la memòria.

Tu vols república, jo vull, millor,

que s’alci el poble amb la revolució…

Vint-i-set anys, què són a la fi?

Si el temps tortura, a qui abandonaràs?

Què se n’ha fet de les nostres vides?

De tanta lluita i tants somriures?

Un brindis per les nostres vides!

La princesa revolta

(ILS: Tamara Navarro)

Què li passa a la princesa que no creu en el seu rei?

Genocidi ideològic de la terra cap al castell…

Què li passa a aquest poble que no pensa igual que ell?

La terra per qui la treballa, sonen les veus i crida la gent…

Ha començat un altre dia a les contrades del Senyor,

avui els bufons de la Cort respiren ja un xic millor…

Camperols i gent de poble es dirigeixen a Palau,

la Princesa de la Revolta ha deixat anar el primer crit de por…

No deixis mai de bategar

el sentiment de llibertat,

no deixis mai d’anar endavant,

aquest cop el poble vencerà…

la Princesa de la Revolta!

Els guàrdies, a peu de porta, són atacats amb pedres i foc,

la resposta ha començat, aquest és només el primer avalot…

El castell mor entre flames, el poble ho celebra amb els seus cants,

sense rei i cap cadena, la princesa clava els seus ulls a la mort…

No deixis mai de bategar

el sentiment de llibertat,

no deixis mai d’anar endavant,

aquest cop el poble vencerà…

la Princesa de la Revolta!

Tornarem a brindar per la vida

(ILS: Anna Griera)

Encara que només siguin dos cops a l’any,

tornarem a brindar per la vida,

per la lluita i pels somriures.

El temps és un monstre immens

i no té els peus fets de fang,

però nosaltres ja hem après a jugar la partida.

Mira, sota el braç hi portem la tardor,

que reclama a crits la justícia;

adormida, amb cartrons, al racó.

Farà cinc anys vam alçar al cel la vida

i, avui, sembla més ampla i més viva.

La facultat ha canviat de lloc,

i jo, amb vint-i-cinc, quin desastre,

no tinc la llicència de res.

Gaeta queda a prop i, aquest cop,

potser trobarem en l’etern

la raó de l’efímer; la passió.

Ja ho veus, condemnem el silenci d’aquells

que han volgut fer ignorant aquest món,

que pregunta pel dubte de tot.

Farà cinc anys vam alçar al cel la vida

i, avui, sembla més ampla i més viva.

No renunciarem a les il·lusions.

Creixerem, i serem flors per la revolució.

Com el recompte d’aquells dies,

com un preludi dels nous anys;

tornarem a brindar per la vida.

Quan no abrigui aquest món

(ILS: Anna Griera)

Una gran tela d’aranya

t’ha estat envoltant molt temps,

t’ha robat les abraçades,

se t’ha endut lluny, com el vent.

Invisible, com les trampes,

m’ha ferit a mi també,

sense poder acomiadar-me

se t’emporta lentament.

Et dono un cel clar d’esperança,

el lloc més gran per retrobar-te,

que tinc més besos que paraules.

Et dono les mans, et dono el meu cor,

la meva calor quan no abrigui aquest món,

t’enyoro i t’abraço, et dono els records,

seré la claror que fa fora les pors.

Quan et tinc al meu costat

em pregunto si tu em sents,

tens l’hivern al teu esguard,

d’horitzons subtils desfets.

Puc convidar-te a ballar?

Pots escapar del no res?

Potser t’ho puc dir cantant,

pots sentir la meva veu?

Potser és per tu

(ILS: Tamara Navarro)

Potser per tu porto balcons de roba estesa,

i el meu viure té parets de pedra seca,

potser per tu, de barraques i conreus plens d’oliveres,

potser per tu.

Potser per tu vénen els mesos sense erra,

neixen torrents amb l’esperança per bandera,

potser per tu l’estiu és un pont de la primavera,

potser per tu.

Potser per tu tinc aquest plor de polseguera,

una llarga pena que pesa com una pedra,

potser per tu hem après que la vida no s’espera,

potser per tu.

Potser és per tu que tenim deltes i albuferes,

i temps a les mans per cuidar la nostra terra.

Treballant la fruita dolça i la verema;

d’un anhel de llibertat ets la trinxera.

Potser per tu arrenca amb vi la nostra festa,

i s’alça la muixeranga com ho fa, al camp, la corbella,

potser per tu la gent té ganes de riure per sempre,

potser per tu.

Potser per tu de bat a bat obrim finestres,

i gaudim, secretament, de tota la brisa que entra,

potser per tu, de la mar mediterrània ets havanera,

potser per tu.

Potser és per tu que tenim deltes i albuferes,

i temps a les mans per cuidar la nostra terra.

Treballant la fruita dolça i la verema;

d’un anhel de llibertat ets la trinxera.

D’un anhel de llibertat ets havanera.

Que no et falti mai la sort

(ILS: Anna Griera)

Hi ha trens que marxen d’hora,

just quan hi ha feines que s’acaben.

Que no et falli mai la sort,

escriptor de matinada, venedora d’abraçades.

No fem sols mai cap viatge,

hi ha àvies, i nois amb barrets de llana.

Que no et falli mai la sort,

conductor de cançons, de veu esquerdada.

Explica’m com passes els dies,

quan ho necessitis, tens la meva mà.

Crida que vols viure lliure,

xiula, dispara, i no em deixis anar.

Baixa del bus a cara o creu,

i si em preguntes quin camí hem d’agafar,

que no ens falli mai la sort,

manobre de veritats, trobador a la deriva.

Sigues sempre tu mateix,

no et deixis dominar, buida la gàbia.

Que no et falli mai la sort,

domador de la paraula, poeta de mitja jornada.

Explica’m com passes els dies,

quan ho necessitis, tens la meva mà.

Crida que vols viure lliure,

xiula, dispara, i no em deixis anar.

L’arbre del demà

(ILS: Anna Griera)

En una taverna del casc antic del poble,

veiem passar la nit entre les dents del Pedraforca.

La vida és un glop i, com el te, pot semblar amarg.

Avui bevem a poc a poc, no ens ofeguen els anys.

Somriu, que estem vius! I ajuda’m a mirar,

a entendre aquest món, que no em vull sentir estrany.

Vull desprendre’m de tot, carregar al meu llom

allò que no pesa, les idees, i els detalls.

Crido, pel batec que aquesta pàtria implora.

Plora, pel bressol i el cant dels qui vindran.

Arran, com la sega d’or dels nostres camps.

Dorm, i desperta’t molt més fort.

Arribaran poetes per camins sense asfaltar,

al teu ventre creixerà el futur.

Podràs tocar els estels, i t’hi voldràs gronxar,

en peu de guerra, tancaràs els ulls.

Arrelarà a dins teu, l’arbre del demà.

Vull aprendre de tu, dels mapes que hem marcat

a la nostra pell, mig del camp, mig de la mar.

Com la pedra de riu, vaig lent per anar lluny,

sigues l’aigua que m’empeny, sigues delta, sigues vall.

Crido, pel batec que aquesta pàtria implora.

Plora, pel bressol i el cant dels qui vindran.

Arran, com la sega d’or dels nostres camps.

Dorm, i desperta’t molt més fort.

Arribaran poetes per camins sense asfaltar,

al teu ventre creixerà el futur.

Podràs tocar els estels, i t’hi voldràs gronxar,

en peu de guerra, tancaràs els ulls.

Arrelarà a dins teu, l’arbre del demà.

Et dono casa meva

(ILS: Eva Colldeforn)

Arrenca l’any i arriba abril;

hi ha un país que és país nostre

i és país com les arrels.

I dient sud diem país,

que és dir arrels, dir que vivim,

perquè volem, perquè existim.

Quilòmetres fan Delta avall,

els ponts de l’Ebre,

i tot el que els nostres governs volen canviar.

I quan passem per Burjassot,

recordem i no oblidem

companys i amics que ja no hi són.

Cap a Alacant, tenim concert,

pel 9 d’octubre, mil carrers;

seran mil cops que guanyarem.

T’estimo, Alcoi, i et beso els peus,

potser són cendres, o la gent,

barranc del Cint; et veig, on ets?

Tocar la mar un juliol,

per La Marina, prop de Xàbia,

arribar a Eivissa aquell agost.

De Santa Eulàlia a Llucmajor,

Tramuntana és dir amor;

«amor, t’espero a Maó».

Et dono casa meva,

et dono tot allò que porto a dins de les butxaques.

Et dono la mirada,

et dono i només dono; no perdrem mai la batalla.

Voldria dir-te, avui,

que cal guanyar per fer possible el somni i les paraules.

I, algun dia, amiga,

fer l’amor sense posar preu a les nostres cares.

Amb avions s’escurça el món,

i el meu món comença aquí,

aquí et deixo una cançó.

A les espatlles, llibertat;

el dibuix de poder ser,

d’esdevenir sense horitzons.

Bec de La Tet fins a Canet,

que és beure el cel, beure’t a tu,

i ser un setembre al Rosselló.

Sempre hi haurà un mur obert,

damunt dels Ports, camí a Beseit;

tens el país sota els teus peus.

Et dono casa meva…

Cloenda

(ILS: Tamara Navarro)

Fa tan de mal que porto un dolor estrany que viatja sempre amb mi,

com un revòlver apuntant el cap o, al canell, un punyal petit.

Ni t’imagines el forat tan gran que m’habita al mig del pit.

Un meteorit m’ha foradat la pell, un impacte, un imprevist.

Dilueixo amb sang aquest verí: com t’abraço? Això és tan trist.

Tothom em diu que és qüestió de temps, però el teu temps ja no és aquí.

Alguna cosa va fer «crac» dins teu, un silenci, l’eco d’un crit.

Ressituo els dubtes que tinc, una calma que no sé dir.

No vull tancar els ulls, la memòria no té parpelles

i et mantenim tan viu en el record,

si construïm el dol a poc a poc i són de fusta les bastides

que avui sostenen els nostres cors.

Acostumat a recórrer amb motor i arribar en algun punt,

no tinc vehicle, no tinc carretera que m’acosti cap a tu.

Deixo el meu cos a la mercè de lleis intocables, i caic al buit.

La gravetat em salvarà del mal de romandre quiet i mut.

No vull tancar els ulls, la memòria no té parpelles

i et mantenim tan viu en el record,

si construïm el dol a poc a poc i són de fusta les bastides

que avui sostenen els nostres cors.

Vull sentir la vida

(ILS: Eva Colldeforn)

Vull sentir la vida que tens a dins,

salvatge, com les fonts del camí.

Les arrels em criden, i em crides tu,

salvatge, com el tro que esquerda el mur.

La nit descarrega tots els gats a les teulades,

i el taronja dels fanals s’ha instal·lat a les parets.

Avui, que et tinc a prop, t’ho dic amb llum de lluna;

el millor lloc del món ets tu, no en tinc cap dubte.

Vull sentir la vida que tens a dins,

salvatge, com les fonts del camí.

Les arrels em criden, i em crides tu,

salvatge, com el tro que esquerda el mur.

Hi ha un cel de poesia en el sostre de la ciutat,

i a les baranes dels balcons arriba amb febre la tardor.

Després de l’amor, no diguis res, vindrà la pau.

Després de la guerra, tot; per als qui lluiten.

Vull sentir la vida que tens a dins,

salvatge, com les fonts del camí.

Les arrels em criden, i em crides tu,

salvatge, com el tro que esquerda el mur.

La meva sort

(ILS: Eva Colldeforn)

Ara que han passat els anys

i els nous dies porten febre,

des d’aquí, com hem fet sempre,

vull trobar-vos en el cant.

Sigui ferms o amb la veu feble,

cançons d’ara i per demà,

de la guerra i de l’amar,

sense pau, jo vull tempesta.

Vindran els dies alegres,

sonaran cançons d’abans,

abastarem tots els somnis,

que s’acabi el vi, companys.

La meva sort ha sigut

tenir la vida en el cant,

fer que cantar-la tots junts

s’assembli a la llibertat.

La meva sort, la meva pau:

fes que s’assembli a tu la llibertat.

No sé quina és la drecera,

m’he posat a caminar:

m’estiren cap endavant

vents d’anhels i meravelles.

Quan emmetzinin la sang

els ai al cor d’aquest segle,

les cançons seran com pedres,

amor meu, no passaran.

La intensitat

(ILS: Tamara Navarro)

Vas arribar descalça, després d’un hivern massa llarg,

il·luminant com fogueres a la nit de Sant Joan.

Guardo el foc d’aquelles hores, i ara em sento un polvorí,

a punt per la mascletà del silenci de mirar.

Em retorna tot l’oxigen, quan dels ulls rebo la pau

que amnistia els desencerts que cometo a l’estimar.

Ja no noto la condemna del pes mort del pas dels anys,

són els dies que s’encalmen; neix el sol al nostre mar.

Deixo enrere les presons i els seus soldats,

i m’entrego als braços lliures de la intensitat.

Et respiro lent, perquè tinc ganes de somiar.

Mira, vida: cuidaré la lluna com un far.

He llegat aquesta causa al puny del meu demà,

i es desferma la riquesa de sentir-me acompanyat.

Aquesta és la meva guerra, la que em porta a caminar,

és la flor del taronger, la que ens duu a fer-ho plegats.

Deixo enrere les presons i els seus soldats,

i m’entrego als braços lliures de la intensitat.

Et respiro lent, perquè tinc ganes de somiar.

Mira, vida: cuidaré la lluna com un far.

La petita rambla del Poblesec

(ILS: Anna Griera)

Assegut a la Plaça del Sortidor

aquí t’espero, com si fos el primer bar,

La Boheme, on comença el carrer Blai,

que és la petita rambla del Poble Sec.

Parla’m de la pluja que ha plogut,

d’imatges molles als miralls damunt l’asfalt,

potser és per això que el teatre està tan buit,

potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,

a la platja de Barcelona,

alguna nit de juliol.

I escriurem que no ens prendran mai més la vida,

que donem veu a les veles

quan cantem rumbes al port.

Parla’m de la vida que ha de vindre,

de tots els homes que estimen als altres homes.

Et pregunto si existeix la humanitat,

si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d’ignorants.

Mira, jo ja t’he vist plorar,

i creu-me quan et dic que em passa igual,

quan em cantes les cançons mentre treballes,

assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra…

Mentre a la cuina s’acumulen

els plats i els gots del sopar d’ahir a la nit,

tinc por de posar ordre a aquesta vida,

o de fer-ho quan ja sigui massa tard.

Penso, quina sort tenir cançons

per explicar-te que a vegades sóc al fons,

i treure l’energia necessària

per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra…

——-

THE TYETS

LLETRES DE LES CANÇONS D’AQUEST CONCERT DE THE TYETS A L’AUDITORI DE GIRONA

Menorca

Camarero!

Queee?

Camarero!

Queeee?

Una de paella!

Una de queeee?

Ara va de bo, ara va de bo, Ciutadella!

Em trobo la persona que m’agrada

I li faig dos petons

Anem ja cap a iguana

Que hi ha tothom al port

Hem vist a Ciutadella

Junts la posta de sol,

Hem dormit abraçats

Sota un banc i fins les nou

Un cavall els amics i pomada,

Via Perimetral a pel taxi de tornada

Això és la guerra,

Amb els aglans,

Que miris cap a on miris hi ha germans,

Sona un ukelele, veiem la platja al fons

Ja s’ha acabat la sele i avui hem vingut tots

Algú porta una birra i apreta la calor

És dijous de camisa i al cap un mocador

Sona un ukelele, veiem la platja al fons

Ja s’ha acabat la sele i avui hem vingut tots

Algú porta una birra i apreta la calor

És dijous de camisa i al cap un mocador

Sorry si sempre arribo tard

Se’m menja el llit sense voler

Jo no estic fet per matinar

Truca’m dos cops si no he dit res

Sorry si sempre arribo tard

Però ho he parlat amb el coixí

Hem pogut arribar a un acord

Diu que avui ens quedem aquí

Sona un ukelele, veiem la platja al fons

Ja s’ha acabat la sele i avui hem vingut tots

Algú porta una birra i apreta la calor

És dijous de camisa i al cap un mocador

Sona un ukelele, veiem la platja al fons

Ja s’ha acabat la sele i avui hem vingut tots

Algú porta una birra i apreta la calor

És dijous de camisa i al cap un mocador

Quedem tots a la platja i se lia

Hi ha tota la meva squad i veig a la maria

Me’n vaig directe al paki a per sangria

Acabo a casa un pavu d’afterhour i ja és de dia

We split in two and lose half of our homies,

there’s still people drunk doing stuff like they are dummies,

cops will never come cuz our city is full of robberies,

so we’ll party until tomorrow and go home like zombies

So so sona un ukelele, veiem la platja al fons

Ja s’ha acabat la sele i avui hem vingut tots

Algú porta una birra i apreta la calor

És dijous de camisa i al cap un mocador

Sona un ukelele, veiem la platja al fons

Ja s’ha acabat la sele i avui hem vingut tots

Algú porta una birra i apreta la calor

És dijous de camisa i al cap un mocador

Fem braves, seitons i olivetes

I prenem el sol aquí a la terrasseta,

Això sembla l’anunci d’Estrella

Però no és 2009 ni estem a Formentera

Això sembla l’anunci d’Estrella però no és 2009 ni estem a Formentera

Temazos a la carretera, tu vas en Vespino i em portes darrera

(Pa pa pa pa pa)

————

Txarango al Canet Rock

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Ens cantem i plorem, els amics riuen de tot

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Faig l’últim glop i penso quina sort.

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Ens cantem i plorem, els amics riuen de tot

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Faig l’últim glop i penso quina sort.

I quina sort, poder estar a les festes que hem estat

Des de petits quedant-nos fins tard

Dormir en un portal, llevar-nos petats

Les recordaré fent l’animal

Passejant la nit a zona Vilassar

N-80 ja no se on baixar

Si paro a Caldetes o a Arenys del Mal

Acabo a una plaça de Premià.

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Ens cantem i plorem, els amics riuen de tot

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Faig l’últim glop i penso quina sort.

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Ens cantem i plorem, els amics riuen de tot

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Faig l’últim glop i penso quina sort.

Benvinguts baixeu baixeu

Bona terra i bona gent

Sempre tindreu a me casa

Una hamaca en la terrassa

Al país dels músics de carrer

Així ens pariren i així estem

Per a nosaltres és urgent

Un Festivern amb els Tyets.

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Ens cantem i plorem, els amics riuen de tot

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Faig l’últim glop i penso quina sort.

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Ens cantem i plorem, els amics riuen de tot

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Faig l’últim glop i penso quina sort.

I quina sort haver tornat sa i estalvi

Haver trobat lloc

A l’N-80 i sense canvi

Haver conegut gent

Dins la festa en un monent

Haver compartit sangria

Per no sentir-me malament

Passar pel paki abans d’agafar el tren

I correrem, que no el pillem

Que hem d’anar a la Mercè

Tu truca a en Cornet, que vingui amb en Roca

Li dius que espavili que també hi ve en Coca

Que ens guiï pel metro, que jo sóc novato

Que jo sóc Capgròs i amb això no la toco.

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Ens cantem i plorem, els amics riuen de tot

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Faig l’últim glop i penso quina sort.

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Ens cantem i plorem, els amics riuen de tot

Està sortint el sol, Txarango al Canet Rock

Faig l’últim glop i penso quina sort

 

———

 

El tonteo

El tonteo está anant a més

Ens aguantem les mirades

I et conec totes les destacades

Que em surts la primer a l’Snap

Quan s’acaba el dia amb tu faria pull-up

Hem quedat demà a la tarda al Mataró Park

Com adolescents, com dos enamorats

Que em surts la primer a l’Snap

Quan s’acaba el dia amb tu faria pull-up

Hem quedat demà a la tarda al Mataró Park

Com adolescents, com dos enamorats

Nosaltres ja ho sabíem i ara ho sap tothom

Ara estic tot el dia aquí pendent del phone

El tonteo provocat pel ron

Teu culet pom pom, ropopom pom pom

Les meves amigues ja em van avisar

Que fes un all in que s’havia d’intentar

Les teves amigues la van deixar anar

I vaig aprofitar

(Aló?) Busco una gata per donar-li tonteo

Nena passarem a l’atac, t’ho dic de veritat

Ella diu no te creo

Del teu cora la CEO

Que em surts la primer a l’Snap

Quan s’acaba el dia amb tu faria pull-up

Hem quedat demà a la tarda al Mataró Park

Com adolescents, com dos enamorats

Nosaltres ja ho sabíem i ara ho sap tothom

Ara estic tot el dia aquí pendent del phone

El tonteo provocat pel ron

Teu culet pom pom, ropopom pom pom

I quan t’he vist baby quin mal de cap

Tonteo de veritat

Shorty estic per tu des de que estava a l’escola

S’ha enterat tothom que tu ets la nena que em mola

Baby donam bola

Arribem al club, zona sud

Buido el camerino com si fos Robbin Hood

En el club ho fem easy

Tant de Bailoteo se m’embruten les Yeezzy

 

————

 

Bebesita

(I bebesita ja no sé si tu estàs enfadada

Però porto hores esperant-me la teva trucada)

(The Tyets, JJ, Derruki “El Joyero”)

I bebesita ja no sé si tu estàs enfadada

Però porto hores esperant-me la teva trucada

I bebesita ja no sé si tu estàs enfadada

O em fas provocar-te un somriure

Com saps que m’agrada

Però no sé si ho estàs, o tu t’ho fas

Si tu estàs funfurrona, jo acurrucat

I si toca peli i manta, tu poses l’HBO

Estarem tota la tarda, per triar el peliculón.

I amb els vidres entelats, des de que tu estàs aquí

El rellotge s’ha aturat i la llum està apagada.

Des de que tu has arribat jo ja no se si menjar-te

Amb Nutella o Mermelada.

I bebesita ja no sé si tu estàs enfadada

Però porto hores esperant-me la teva trucada

I bebesita ja no sé si tu estàs enfadada

O em fas provocar-te un somriure

Com saps que m’agrada

Però no sé si ho estàs, o tu t’ho fas

Si tu estàs funfurrona, jo acurrucat

Hey Bebesita, Bebesita, Bebesita (Huh)

Everytime I see you, you look like a cheetah

Maybe Afrodita,

Want this Margarita? Hey, Ahá

(Okay Joyero, point the controlla)

Bebesita, Bebesita…

M’agrada l’estiu quan amb tu el paso

Demanar-te perdó pel que vaig fer al Paso.

Les coses han cambiat des de ja fa uns mesos

Des de la ESO, que em guardo el tazo

Dius que sóc majo, però solo eso…

I bebesita ja no sé si tu estàs enfadada

Però porto hores esperant-me la teva trucada

I bebesita ja no sé si tu estàs enfadada

O em fas provocar-te un somriure

Com saps que m’agrada

Però no sé si ho estàs, o tu t’ho fas

Si tu estàs funfurrona, jo acurrucat

I bebesita ja no sé si tu estàs

 

————

 

Tanquerai

Tu, que voles tan alt alt alt alt,

Jo, que volo tan baix baix baix baix

Tu, que beus Tanqueray ay ay ay

Jo, que sóc de Bombay ay ay ay

Si et poses faldilla i jo uns pantalons, jo em poso les vambes tu et poses talons.

Tu sopes por ahí i jo uns macarrons, tu et penges el bolso i jo em poso els mitjons.

Quedo amb els col·legues per fer botellón, tu te’n vas al bar a fer un bon jarrón.

I tu vas de tranquis jo tinc un marrón, tu entres a la disco, em pego amb un cabrón.

Surto del garito amb la papadalmil, tu surts del local i et trobo aquí al mig.

No sé com ni on, però del puto chill, obro els ojais i ja et trobo aquí.

Tu, que voles tan alt alt alt alt,

Jo, que volo tan baix baix baix baix

Tu, que beus Tanqueray ay ay ay

Jo, que sóc de Bombay ay ay ay

Porto ungles de gel, per esgarrapar, no em cal un Red-Bull per poder volar

Soc de Tanqueray i Pablo Escobar, voldria ser un home quan haig de pixar

Em prenc un cubata i vaig com un elefant, el rei em dispara però nai jo volo més alt

I passo dels goril·les jo sóc de perrejar, si la lapa s’acosta, la vull trepitjar.

Tu, que voles tan alt alt alt alt,

Jo, que volo tan baix baix baix baix

Tu, que beus Tanqueray ay ay ay

Jo, que sóc de Bombay ay ay ay

Ei, tu surts de festa amb la finestra oberta i veus com vaig pel polígon passejant amb els Tyets, anem cap al Tajeitor però no ens mola pas res o al 54 i la teva amiga va pet.

I mira el xupito que no em senta bé, i mira la cua per entrar al merder

Son més de les dues jo et faig un petó i tu fes-me un paper

i tu fes-me un paper

i tu fes-me un paper

són més de les dos em faig un cartó i entrem al merder.

Tu, que voles tan alt alt alt alt,

Jo, que volo tan baix baix baix baix

Tu, que beus Tanqueray ay ay ay

Jo, que sóc de Bombay ay ay ay

————

Èpic solete https://www.viasona.cat/grup/the-tyets/epic-solete/epic-solete

Porto dos hores a sota el solete, eh

Per aquesta cala mai no ve ningú, no

Sempre que faig bronzu em quedo blanquete, eh

Però així despullat m’hi veus tu

Tot i que fa calor, sota l’ombreta busquem un bon lloc

Cadira Decathlon i si refresca veiem els focs

I fa calor, passejo pel centre calçant unes Crocs

Penso que si, que a la primavera si està molt millor

Però fa un èpic solete, baixem a la platja a fer un rete

Gerra de sangria i reggaeton cada dia

Però fa un èpic solete, a la terrasseta del tete

Gerra de sangria i reggaeton cada dia

Que avui al matí feia solet, ei

Ja fa més d’un mes que no fa fred i

Passa’m les xancletes que ens n’anem de bona vida

I posa’t el piquete que ja arriba l’estiuet

La furgo dona voltes a 140 CV, avui és el cumple del nai

Li toca fer-se un solo al mig del bolo pel flexeo i per guanyar-se la bendición del retal

Yeyeyeyé

Avui al matí feia solet

Uouououó

I ja més d’un mes que no fa fred

Yeyeyeyé

Posa’t el piquete d’estiuet

Uouououó

Que avui al matí feia solet

Estic estabornit, fins que arriba la nit

I em passo el dia txorrejant

Ulleres de sol, partit de voleibol

I el teu gelat m’està cridant

Cucurutxo, Calipo, em derrito

Bizcochito está rico jo flipo

Un banyito, hora i pico, gazpatxito i repitu

Un banyito, hora i pico, gazpatxito a tu laíto

Però fa un èpic solete, baixem a la platja a fer un rete

Gerra de sangria i reggaeton cada dia

Però fa un èpic solete, a la terrasseta del tete

Gerra de sangria i reggaeton cada dia

———

Bomba de fum

Si puc mirar-te

I amb un segon ja puc entendre què et fa falta

Conec aquesta miradeta i com et sents

Jo que sempre vaig corrent

Tu que sempre vas amb temps

Crec que mai està de més dir-te que

T’espantaré els monstres

Que vull que em robis cullerades del meu postre

Que vull que em diguis tot i tot allò que et costa

No ens calen normes, junts som enormes

Jo t’estimo i tu m’ho tornes

Ja saps que t’ho mereixes

Donant voltes em deixes

Em perdo per la disco perquè has decidit marxar

Ja saps que t’ho mereixes

Donant voltes em deixes

Em perdo per la disco i ara ja no sé on anar

I t’has marcat la de la bomba de fum

No li has dit a ningú que te n’anaves al llit

I ara em trobo, buscan-te en els records de la nit

I m’he quedat esperant per si tornessis per aquí

Dir-te que jo t’estimo i tu m’ho tornes

Ja saps que t’ho mereixes

Donant voltes em deixes

Em perdo per la disco perquè has decidit marxar

Ja saps que t’ho mereixes

Donant voltes em deixes

Em perdo per la disco i ara ja no sé on anar

Sé que tu m’ho vas dir, m’ho vas voler explicar

Quants cops ho vas repetir i no et vaig voler escoltar

Sé que tu m’ho vas dir, m’ho vas voler explicar

Quants cops ho vas repetir i no et vaig voler escoltar

No-no-no-no-no tabon

Que m’has deixat la nit ultrasolo, tabon

Que això que tu m’has fet no té perdó, tabon

Que m’has deixat la nit ultrasolo, tabon

I gata me liga mais tarde tem balada

Si puc mirar-te

I amb un segon ja puc entendre què et fa falta

Conec aquesta miradeta de fa temps

 

———

 

Let me alive

Fa casi mitja vida que et conec

I encara no he pogut entendre com carai ho fas i

Jo sempre acabo al teu raconet

I em dius que m’espavili que la serie está a punt de començar

Hem sopat el caldo amb galets

Que l’altre dia la teva àvia ens va tupperitzar

I si se’t veu feliç

Hem sopat a dos mil restaurants

Però res és comparable amb una pizza amb tu al sofà

T’he portat per esmorzar un croissant

Per sucar a la tassa aquella em vas fer comprar a la fira dels Encants

Si et puc comparar mil plans,

Però res és comparable quan estem tots junts

I han passat els mesos i ens hem anat fent grans i

Oooooh

So let me alive,

Speak out and take it easy

‘Cuz in the night

You’ll open the broken door

So let me alive,

Speak out and take it easy

‘Cuz in the night

You’ll open the broken door

(Xiulets)

I tu passes pel davant i em mires recte,

I ja no sé que fer si seguir la indirecta,

Però és que realmente tu tens ganes de festa

I jo li dic al tete que estic al dentista

Perquè estem molt locos i ara tot ens sembla bé

Amb un petonet l’u de gener

Recordo que sempre em deies que tenia idees de bomber

So let me alive,

Speak out and take it easy

‘Cuz in the night

You’ll open the broken door

So let me alive,

Speak out and take it ea-ea-ea-easy

Cuz’ today

Lost my way

Giving pray

Cada cop que et miro

Penso que t’estimo

I cada cop que em mires

Sento que m’estimes

Cada cop que et miro (let me alive)

Penso que t’estimo (so let me alive)

I cada cop que em mires (let me alive)

Sento que m’estimes (so let me alive)

Let me alive, so let me alive

Let me alive, so let me alive

Let me alive, so let me alive

Let me alive, so let me alive

 

————

 

La platja

El teteo

Jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo

Jo vull anar a la platja amb tu

I fer l’amor, després dinar Plats Bruts

Tardeo de mojito

Teteo amb el Benito

Són bones vibes tot el que faig amb tu

Perquè només puc pensar en tu i tu i tu i tu i tu

Des de que t’he vist avui, ui, ui, ui, ui

Haha no, què ha passat

Crec que m’he enamorat

Si això s’acaba tindré el cor trencat

Et passaré a recollir

Per anar a la cala d’ahir

I menjarem Calippo

Cervesa i solesito

Fins que se’ns faci de nit (fins que se’ns faci de nit)

Ja està tot ready per sortir

I tu portes el pareo de vestit

I sona Despacito

Flotant com un manguito, to, to, to, to

Fins que s’acabi la nit

Jo vull anar a la platja amb tu

I fer l’amor després, dinar Plats Bruts

Tardeo de mojito

Teteo amb el Benito

Són bones vibes tot el que faig amb tu

Perquè només puc pensar en tu i tu i tu i tu i tu

Des de que t’he vist avui, ui, ui, ui, ui

Haha no, què ha passat?

Crec que m’he enamorat

Si això s’acaba tindré el cor trencat

Amore

Tu i jo serem portada de la Cuore

Que fa molt de temps que estic amb la Sole

I ara només puc pensar en tu i tu i tu i tu i tu i tu

Perché tu sei il mio amore

Tu i jo serem portada de la Cuore

Banyar-nos a l’aigua cristalina

Que questa matina ha fet epico sole

Jo vull anar a la platja amb tu

I fer l’amor després, dinar Plats Bruts

Tardeo de mojito

Teteo amb el Benito, to, to, to, to

Fins que s’acabi l’epico sole

Si això s’acaba tindré el cor trencat

 

————

 

El ratolí 

Un ratolí molt tronera

Que la rondava de nit

Imagineu-vos si n’era

Que no hi havia manera que es fiques al llit

Fins que una rata pinyada

Que era rondaire com ell

Va venir que una vegada

Li va dir ben preocupada

Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei

Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei

Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei

Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei

Que hi deixaria la pell

I ell me li va contestar

Pots anar dient de mi

Si tu t’envàs a dormir

Quan es comença a fer clar

I ell me li va contestar

Pots anar dient de mi

Si tu t’envàs a dormir

Quan es comença a fer clar

Un ratolí molt tronera

Que la rondava de nit

Imagineu-vos si n’era

Que no hi havia manera que es fiques al llit

Fins que una rata pinyada

Que era rondaire com ell

Va venir que una vegada

Li va dir ben preocupada

Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei

Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei

Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei

Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei

Que hi deixaria la pell

Un ratolí molt tronera

Que la rondava de nit

Imagineu-vos si n’era

Que no hi havia manera que es fiques al llit

 

———

 

Desembre

Era un fred dia de desembre quan ens vam creuar

Tu anaves acompanyada i jo amb la mama a comprar

Uns ulls de color marró i un cabell mig ondulat

Amb pigues al nas

Parlàvem fins les tantes

Inventavem el relat

Però només era vergonya

No sabíem avançar

I jo et buscava a qualsevol racó

I tu et quedaves esperant

Un petó amagaaaaaaat

El segon no va arribar fins l’any vineeeeeeent

I era com si res hagués passaaaaaat

Perquè la nostra connexió va ser imminent

I vaig saber que eres tu qui hi seria eternament

Mica en mica va volar el record fent pampallugues

Marxes fora més d’un any i la història no perdura

M’hi capfico per un temps, però res sàcia l’amargura, oh no

I ara és 12 de desembre i l’anhel ha vist la llum

He escrit un milió de lletres que només parlen de tu

I han anat passant els anys, tants anys i ara et miro concentrat

Com dorms al meu costaaaaaaat

I sé que hi dormiràs la nit següent

I és tal com m’ho havia imaginat

Perquè la nostra connexió va ser imminent

I vaig saber que eres tu qui hi seria eternament

 

———

 

Clar que t’he trobat a faltar

Sempre seràs el meu tema preferit i cansaré a tots els meus amics

Parlant de tu, parlant de mi, parlant del que mai ens vam dir

I m’imagino i vull pensar, que em trobes molt a faltar

Clar que t’he trobat a faltar, si encara no m’he canviat la foto

Pensava si venir-te a buscar i poder preguntar-te, si tu també

Si també m’has trobat a faltar, quan estava solet al meu cuarto

M’he quedat empanat esperan-te i vull preguntar-te, si tu també

Nena que tu em vas robar el sol i ara et busco

Ets el meu eclipsi i quan em faltes em frustro

Que han passat mil coses d’ençà i ja no vull començar

A rallar-me si et truco i

T’has canviat la foto del whats,

Però encara estic escrit al teu cap

T’espero encara que tu mai tornis i

T’enyoro des de que vas marxar

Digue’m,

Si les memòries construïdes són veritat

Quan em mires

Jo em sento Juli Cèsar dins de Roma

I tu crida’m

Als quatre vents que fa temps vas estimar,

Algun druida

Et vas colar dins meu com el cavall que va entrar a Troia.

Clar que t’he trobat a faltar, si encara no m’he canviat la foto

Pensava si venir-te a buscar i poder preguntar-te, si tu també

Si també m’has trobat a faltar, quan estava solet al meu cuarto

M’he quedat empanat esperan-te i vull preguntar-te, si tu també

Crema el cor al dir-te adéu

I quan et gires ja no m’aguanto de peu

Un últim t’estimo se’m trenca la veu

Per dir-te que et quedis que ho arreglarem

Ei,

T’allunyes i t’emportes amb tu el meu amor i ja no tinc escut

Potser en el fons sí que m’ho he merescut, i tu també ho penses

Ei,

T’allunyes i t’emportes amb tu el meu amor i ja no tinc escut

Potser en el fons sí que m’ho he merescut, i tu també ho penses

Clar que t’he trobat a faltar, si encara no m’he canviat la foto

Pensava si venir-te a buscar i poder preguntar-te, si tu també

Si també m’has trobat a faltar, quan estava solet al meu cuarto

M’he quedat empanat esperan-te i vull preguntar-te, si tu també

I no tornem fins demà (x4)

Clar que t’he trobat a faltar

 

————

Olivia

I en aquell festival que tant ens agrada

Dels que tenen food trucks amb llumetes penjades

Que organitza el cunyat i ens regala entrades

Que hi toca Pau Vallvé i propostes rares

Va i me germana d’imprevista

Treu un sobret amb una pista

Un dibuixet que ens fa ser avis i tiets

I ens vam passar el concert plorant, Olívia

Quin moment tan bonic i estrany Olívia

Pensava que es casaven va i ens diuen

Que serem una més de la família

I ens vam passar el concert plorant, Olívia

Quin moment tan bonic i estrany Olívia

Pensava que es casaven va i ens diuen

Que serem una més de la família

I just el mateix any que va marxar l’avi

Surt una panxeta i els papes són avis

D’això va la vida, tot és momentani

Gaudeix de cada dia que va massa ràpid

I no sé com ets, Olívia

Però ja t’estimem una mica

Jo que he vist la Clara de petita

I apareixes tu

I ens vam passar el concert plorant, Olívia

Quin moment tan bonic i estrany Olívia

Pensava que es casaven va i ens diuen

Que serem una més de la família

I a sobre va tocar Buguenvíl·lies

I jo em sentia el protagonista

Avui l’únic que vull és veure’t Olívia

Sempre seràs la gran de la nova família

Va i me germana d’imprevista

Treu un sobret amb una pista

Un dibuixet que ens fa ser avis i tiets

I ens vam passar el concert plorant, Olívia

Quin moment tan bonic i estrany Olívia

Pensava que es casaven va i ens diuen

Que serem una més de la família

I ens vam passar el concert plorant, Olívia

Quin moment tan bonic i estrany Olívia

Pensava que es casaven va i ens diuen

Que serem una més de la família

 

————

Hamaking

I és que avui m’he quedat penjant de l’hamaca
Mentre em deies coses tan maques
Que se m’ha fet de nit (uo oh)
En un espai útil tan petit

M’he quedat penjant de l’hamaca
Mentre em deies coses tan maques
Que se m’ha fet de nit

Everytime I feel myself
And I go to the discoteque
I see something in your eyes
That reminds me you are not dead (you’re not dead)

Hem passat la nit per molts carrers
Hem après que les coses bones
Cauen sempre pel seu pes

Jo x tu, tu x mi, jo x tu, tu x mi, jo x tu, tu pernil
Nanana, nanana
Jo x tu, tu x mi, jo x tu, tu x mi, jo x tu, tu x mi
Nanana, nanana

I és que avui m’he quedat penjant de l’hamaca
Mentre em deies coses tan maques
Que se m’ha fet de nit
En un espai útil tan petit

M’he quedat penjant de l’hamaca
Mentre em deies coses tan maques
Que se m’ha fet de nit

Ella no vol Kalenji ni Quechua
Artengo ni Domyos
Ella, ella vol una hamaca
On hi capiguem els dos
Però

Tinc una hamaca que no té piscina
Però té unes cordes que tu al·lucines
Vine’m a buscar
Vine a robar-me l’aire

I és que avui m’he quedat penjant de l’hamaca
Mentre em deies coses tan maques
Que se m’ha fet de nit
En un espai útil tan petit

M’he quedat penjant de l’hamaca
Mentre em deies coses tan maques
Que se m’ha fet de nit

I és que tu i jo
No ens entenem
Hem vist Satanàs al cel
I a Sant Pere al puto infern

I és que tu i jo
Parlem, parlem
Però sempre passa el mateix
Que mai ho fem oficialment

M’he quedat penjant de l’hamaca
Mentre em deies coses tan maques
Que se m’ha fet de nit
En un espai útil tan petit

M’he quedat penjant de l’hamaca
Mentre em deies coses tan maques
Que se m’ha fet de nit
En un espai útil tan petit

M’he quedat penjant de l’hamaca
Mentre em deies coses tan maques
Que se m’ha fet de nit

M’he quedat penjant de l’hamaca

 

————

De l’1 al què

He perdut un de l’1 al Què i ara no m’atreveixo a fer-ho

M’han encertat de l’1 al mil, li he de declarar el meu amor de gamberro.

I quantes coses han passat, crec que m’he enamorat

He sentit papallones a la panxa i m’has catat

Els meus tetes l’han tramat i a mi m’han embaucat

M’han fet jugar a un joc que diu…

De l’1 al Què surts amb mi aquesta nit?

De l’1 al Què vas amb ressaca al partit?

De l’1 al Què? De l’1 al Què? De l’1 al Què?

De l’1 al Què surts amb mi aquesta nit?

De l’1 al Què vas amb ressaca al partit?

De l’1 al Què? De l’1 al Què? De l’1 al Què?

De l’1 al Què? De l’1 al Què la lies?

Apostant-te a llepar aquest tren de rodalies

I qui ho diria, que ens ho acabem muntant bé amb la tonteria.

I quantes coses han passat, crec que m’he enamorat

He sentit papallones a la panxa i m’has catat

Els meus tetes l’han tramat i a mi m’han embaucat

M’han fet jugar a un joc que diu…

Que he perdut, he perdut o no

(ah, ah)

I tu també has perdut ara

Que he perdut, he perdut o no

(ah)

Mai més tornaré a jugar al

De l’1 al Què surts amb mi aquesta nit?

De l’1 al Què un John Deere amb Charlie Pee?

De l’1 al Què? De l’1 al Què? De l’1 al Què?

Aquesta tarda vull trobar-te en una terrassa jugant a cartes

Que se’ns pongui el sol i tinguem una manta

Que tu portis Tanqueray i jo la Fanta

Aquesta tarda vull trobar-te, escoltar trapetón penjant l’hamaca

Jo et desafio a jugar-te-la per mi i que et quedis a dormir

I quantes coses han passat, crec que m’he enamorat

He sentit papallones a la panxa i m’has catat

Els meus tetes l’han tramat i a mi m’han embaucat

M’han fet jugar a un joc que diu…

De l’1 al Què surts amb mi aquesta nit?

De l’1 al Què vas amb ressaca al partit?

De l’1 al Què? De l’1 al Què? De l’1 al Què?

He perdut un de l’1 al Què i ara no m’atreveixo a fer-ho

M’han encertat de l’1 al mil, li he de declarar el meu amor de gamberro.

 

————

Amics, tiets i coneguts 

Enyoro dinar a Ca la Iaia quasi cada diumenge

Veure jugar a l’Iniesta, tinc ganes de quedar-me aquí

Enyoro els matins de ressaca després d’una festa

Avui fa tempesta, tinc ganes de quedar-me al llit

Ja no podem fer

Na-na-na-na, na-na-na, na-na-na, na-na-na-na

Na-na-na-na, na-na-na-na-na-na

Tinc un mono de festa que em fa ser inestable mentalment

Crec, que no empatitzo gens amb la gent

Però veig que he après a valorar els petits moments

Però estic tranqui fent, d’estranjis un projecte amb el meu tet

Busco pisos a Habitaclia i crec que sóc addicte al Vinted

Wallapop mentre faig pipi assegut i perdo el temps

(I cago)

Tu insultes a la ràdio per posar sempre el mateix

Jo ja et busco alguna playlist de temes que he descobert

Els temazos d’aquest mes i dels següents

(Porque el inglés se enseña mal, punto)

Les finestres baixades, som tu i jo i la Golden Hour

Un sol que et pica a la cara i una musiqueta suau

Són les deu de la mañana i em pregunto si vindràs i em dius que

Na-na-na-na

Nena, saps que tinc un grup?

Toco als tiets

Que?

The Tyets

Un grup de què?

De música

Aah

Sí, de-de-de música

Jo és que el trap català no…

No?

No

Na-na-na-na, na-na-na, na-na-na, na-na-na-na

Na-na-na-na, na-na-na-na-na-na

Tinc a punt un Dropbox que es diu: «Cançons que aviat ho petaran»

Duc el tupè d’en Bowie, sempre cito Josep Pla

Si vols ser un gran geni, diu que abans ho has de semblar

Tinc la gran sospita que compto amb un caballo ganador

Un hit estratosfèric, prepareu-me ja el disc d’or

Tyets, Amics i pasta, que tremoli Benidorm

(Marina d’Or ciudad de vacaciones, dígame)

Ja som a mitja tarda i no m’acabo d’inspirar

Va, n’agafo una de Queen, dissimulo aquí i allà

Te la canto dos segons; Ja m’has pillat

(Tieta uh, uh, uh)

Sóc un fracassat, ho engegaré a la merda tot

Sort que hi ets, que et tinc a tu, que quan em veus amb el cap cot

Sempre vens, m’abraces fort i a cau d’orella em dius: «tranquil no passa…»

Na-na-na-na, na-na-na, na-na-na, na-na-na-na

Na-na-na-na, na-na-na-na-na-na

Na-na-na-na, na-na-na, na-na-na, na-na-na-na

Na-na-na-na, na-na-na-na-na-na

La, la-la-la-la-la, la-la-la-la-la, la-la-la-la-la

La, la-la-la-la-la, la-la-la-la-la, la-la-la-la-la

 

————

Bailoteo

M’he despertat d’aquest somni, i em costa de creure

Han passat tres dies, i tu ja no hi ets

Quin estiuet més idíl·lic, i ara no et puc veure

No pujaràs més, fins que arribi l’hivern

No sé prou bé com tornaràs

Si Barcelona t’haurà contaminat, o no

Però jo t’espero com si res

Al mateix lloc de cada any

Perquè no puc pensar en res més

No et puc treure del cap

Baixàvem cada dia a la plaça a treure el nas

I ara veig que tu no hi ets

Que potser ja has marxat

Que mai no trobo l’hora de tornar-nos a trobar

I de fer el bailoteo

Cada nit ben junts ballant al son del salseo

Ens agradava la festa i també el marujeo

Ja no importa perquè vull que tornis, i si no aquí t’espero

I-I-I diga’m bebé

Que ja són masses dies en els que jo et penso

M’agradaria olorar la teva pell

M’agrada poder viure amb tu aquesta locura

Tinc ganes de tu

I de fer el bailoteo

Cada nit ben junts ballant al son del salseo

Ens agradava la festa i també el marujeo

Ja no importa perquè vull que tornis, i si no aquí t’espero

Passar-me la vida amb tu per trobar-te al teteo

Que cada vegada em diguis que ballem junts Ateo

Abans del jangueo

Va, fem-ho al parquineo

Ja no importa, i si no aquí t’espero

Porto tanta estona, tota l’estona

Que sento que perdo el temps

I al final tot és una tonteria

Tota la vida, li he donat voltes per res

Perquè no puc pensar en res més

No et puc treure del cap

Baixàvem cada dia a la plaça a treure el nas

I ara veig que tu no hi ets

Que potser ja has marxat

Que mai no trobo l’hora de tornar-nos a trobar

I de fer el bailoteo-o-o-o

Ballant al son del salseo-o-o-o-o-o-o

I-I també el marujeo

Ja-ja no importa perquè vull que tornis, i-i-i aquí t’espero

 

————

Coti x Coti 

No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho

M’ha arribat a les mans, un coti ben salsero

Que ha mogut tot el mercat, no me’l puc treure del cap

Si vols aquest secret, doncs per tres l’has de canviar

No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho

M’ha arribat a les mans, un coti ben salsero

Que ha mogut tot el mercat, no me’l puc treure del cap

Si vols aquest secret, doncs per tres l’has de canviar

No en vull saber res

Intento no creuar-te la mirada

No em crec històries inventades

De tu ja no em puc creure res

No en vull saber res

Intento no creuar-te la mirada

No em crec històries inventades

De tu ja no em puc creure res

Ahir em vaig trobar l’Aleix i em va dir que tenia cotis

Posseïa info, tenia bones refes

No sabia perquè, però s’ajuntaven les notis

El mercat está palmant i tu estàs holding

Tira la manta peli de terror

No vulguis correr a la sort del traïdor

I esque et miro davant de la platja i em dius que no, que no

Que no ho pots evitar, ja no saps com fer-ho

T’ha arribat a les mans, un coti ben salsero

Que ha mogut tot el mercat, no te’l pots treure del cap

Si vols aquest secret, per tres l’hauràs de canviar

No en vull saber res (coti x coti)

Intento no creuar-te la mirada (coti x coti)

No em crec històries inventades (coti x coti)

De tu ja no em puc creure res

No en vull saber res

Intento no creuar-te la mirada

No em crec històries inventades

De tu ja no em puc creure res, nooooo

(VISCA!)

TAILLA CARMONA, TATI AMAYA i MOSKITO

‘Si cuando miro tus ojos’, alegrías de Niña Pastori

Si cuando miro tus ojos

no veo consuelo,si cuando

miro los mios rabiooooo

por dentro, si cuando quiero entenderte

noooo te comprendo me has hecho daño

en el alma ayyyyyy no me arrepiento.

Tiritirititran tran tran tran tiritiriti

tran trantero que yo no me voy contigo

porque no tengo barca tampoco

tengo remos tiritiritritran

tran trantero tiriti

tran trantero tiriti tran trantero.

ayyyyy con esa carita tuyaaaaaaaa ay

con

tus labios tu cinturaaaa ayyy con esa

carita tuyaaaaaa que yo no he visto y

otra muchacha que se compareeee con

tu

echuraaaa que yo no he

visto otra muchacha que se

compareeee con tu echuraaaaa.

ayyyyy no consienta que me digaaaaaaa

ayyyy las cosas que va diciendoooo

ayyy

no consienta que me digaaaaa ay que

yo

no me lo merezcooooo porque ella

tienee

la sangre miaaaaaaa ayyy que

solo me lo merezco porque ella

tieneeeee la sangre miaaaa.a

paque yo lloreeeee que llore

elllaaaa que ella es más chica

que ella es más chica y no lo

respeta, me dice que no te quiero

y yo te adoro ayyyyyyyyyy

y yo te adoro ayyyyyyyyyy

eres mis cinco sentioooos la

que más quierro ayyyyy y eres la

rosa blanca dueñaaaaa de mi tiempo

y eres la mas hermosa ayyyyyy

cuánto te quiero cuánto te quiero

Tiritirititran tran train tran ti1ritiriti

tran trantero que yo no me voy contigo

porque no tengo barca tampoco

tengo remos tiritíritrítran

tran trantero tiriti

tran trantero tiriti tran

trantero. Tiritirititran tran

tran tran tiritiriti tran

trantero que yo no me voy contigo

porque no tengo barca tampoco

tengo remos tiritiritritran

tran trantero tiriti

 

‘Si me das a elegir’, de Los Chunguitos

Si me das a elegir

Entre tú y la riqueza

Con esa grandeza

Que lleva consigo

¡Ay, amor!

Me quedo contigo

Si me das a elegir

Entre tú y la gloria

Pa’ que hable la historia de mí

Por los siglos

¡Ay, amor!

Me quedo contigo

Pues me he enamorado

Y te quiero y te quiero

Y solo deseo

Estar a tu lado

Soñar con tus ojos

Besarte los labios

Sentirme en tus brazos

Que soy muy feliz

Si me das a elegir

Entre tú y ese cielo

Donde libre es el vueJo

Para ir a otros nidos

¡Ay, amor!

Me quedo contigo

Si me das a elegir

Entre tú y mis ideas

Que yo sin ella

Soy un hombre perdido

¡Ay, amor!

Me quedo contigo

Pues me enamorado

Y te quiero y te quiero

Y solo deseo

Estar a tu lado

Soñar con tus ojos

Besarte los labios

Sentirme en tus brazos

Que soy muy feliz

Pues me he enamorado

Y te quiero y te quiero

Y solo deseo

Estar a tu lado

Soñar con tus ojos

Besarte los labios

Sentirme en tus brazos

Que soy muy feliz

 

‘Como el agua’, de Camarón

Limpia va el agua del río

Como la estrella de la mañana

Limpio va el cariño mío

El manantial de tu fuente clara

Como el agua

Ay, como el agua

Como el agua

Como el agua clara

Que ha baja’ del monte

Y así quiero verte

De día y de noche

Ay, como el agua

Como el agua

Como el agua

Yo te eché mi brazo al hombro

Y un brillo de luz de luna

Iluminaba tus ojos

De ti deseo yo t’ ito el calor

Pa’ ti mi cuerpo si lo quieres tú

Fuego en la sangre nos corre a los dos

Ay, como el agua

Ay, como el agua

Como el agua

Si tus ojillos fueran

Aceitunitas verdes

To’a la noche estaría muele, que muele

Muele que muele

To’a la noche estaría muele que muele

Muele que muele, muele que muele

Que a mí me alumbra mi corazón

Mi cuerpo alegre camina

Porque de ti lleva la ilusión

Ay, como el agua

Como el agua

Como el agua

Ay, como el agua

Ay, como el agua

Como el agua

Ay, como el agua

Y como el agua

Y como el agua

 

Fandango de Niña Pastori

Hay por qué me ven hay de

cadencia to el mundo me

da de lao hay porque me

ven hay de cadencia pero

yo me echado la cuenta de

que este mundo no sea ha

cavado y puede dar otra

vuelta ….

 

Carmen Amaya

Carmen Amaya murió

El baile quedó sin reina

La guitarra sin bordón

La mantilla sin peina

Carmen Amaya murió

El baile quedó temblando

El cante sin corazón

Y los gitanos llorando

Ha muerto Carmen Amaya

El alma de los tablaos

Gitana y reina de un arte

Que con ella se ha llevao

Y en recuerdo a tu memoria

Que te sirva de compaña

Y en recuerdo a tu memoria

Todo el cariño de España

Cuando bailes en la gloria

En la gloria, en la gloria

Ay, Ay, en la gloria

La luna en el somorrostro

De noche dice a la playa

A ver quién ocupa el trono

Que deja Carmen Amaya

Yo quiero decirte adiós

Con un cante por taranta

Yo vengo a decirte adiós

Los trinos de mi garganta

Se quiebran por el dolor

Por eso llorando canta, ay

 

‘Llorona’, estrofa + canción ‘Pedro el Granaíno’

No sé qué tienen las  ores, Llorona

Las  ores del Campo Santo

No sé qué tienen las  ores, Llorona

Las  ores del Campo Santo

Que cuando las mueve el viento, Llorona

Parece que están llorando

Que cuando las mueve el viento, Llorona

Parece que están llorando

falseta, guitarra y cajón

Dos besos llevo en el alma, llorona

Que no se apartan de mí

Dos besos llevo en el alma, llorona

Que no se apartan de mí

El último de mi madre, llorona

Y el primero que te di

El último de mi madre, llorona

Y el primero que te di

Ay, de mí

Llorona, llorona, llorona

De un campo lirio

Ay, de mí

Llorona, llorona, llorona

De un campo lirio

El que no sabe de amores, llorona

No sabe lo que es martirio

El que no sabe de amores, llorona

No sabe lo que es martirio, uh

No sé qué tienen las ores, llorona

Las ores de un camposanto

No sé qué tienen las ores, llorona

Las ores de un camposanto

Que, cuando las mueve el viento, llorona

Parece que están llorando

Que, cuando las mueve el viento, llorona

Parece que están llorando

 

Mediterráneo

Quizás porque mi niñez

Sigue jugando en tu playa

Y escondido tras las cañas

Duerme mi primer amor

Llevo tu luz y tu olor

Por dondequiera que vaya

Y amontonado en tu arena

Guardo amor, juegos y penas

Yo, que en la piel tengo el sabor

Amargo del llanto eterno

Que han vertido en ti cien pueblos

De Algeciras a Estambul

Para que pintes de azul

Sus largas noches de invierno

A fuerza de desventuras

Tu alma es profunda y oscura

A tus atardeceres rojos

Se acostumbraron mis ojos

Como el recodo al camino

Soy cantor, soy embustero

Me gusta el juego y el vino

Tengo alma de marinero

Qué le voy a hacer, si yo

Nací en el Mediterráneo

Nací en el Mediterráneo

Y te acercas, y te vas

Después de besar mi aldea

Jugando con la marea

Te vas, pensando en volver

Eres como una mujer

Perfumadita de brea

Que se añora y que se quiere

Que se conoce y se teme

Ay, si un día para m ¡ mal

Viene a buscarme la parca

Empujad al mar mi barca

Con un levante otoñal

Y dejad que el temporal

Desguace sus alas blancas

Y a mí enterradme sin duelo

Entre la playa y el cielo

En la ladera de un monte

Más alto que el horizonte

Quiero tener buena vista

Mi cuerpo será camino

Le daré verde a los pinos

Y amarillo a la genista

Cerca del mar porque yo

Nací en el Mediterráneo

Nací en el Mediterráneo

Nací en el Mediterráneo

 

MISS RAISA

 

ARDI

África esta en mi, está en cada respiro

El aire de Marruecos me mira y yo le miro

Esa esencia árabe en la que tanto me inspiro

África esta en mi, está en cada respiro

Curiosos me preguntan de donde soy

Y mi mente se asusta por hacia donde voy

Lo que tengo enfrente me gusta y es mi hoy

Mi corazón lo siente respuesta os doy

Fusión de mil lugares, no es sorprendente

Darme cuenta de tanta curiosidad enfrente

Creen saber, de donde es que tú te sientes

Pero la realidad es tuya y es muy diferente

Mi tierra, huele a lluvia fresca

El aire se integra en ti aunque no te pertenezca

Ves como cielo azul y cielo negro se acercan

Madrugadas sintiendo la hora despierta

El que menos tiene es el que más da

Y que más da, si no tienen na en realidad

Su corazón es suficiente pa regalar

Sonrisa tímida y sincera llena de humildad

África esta en mi, está en cada respiro

El aire de Marruecos me mira y yo le miro

Esa esencia árabe en la que tanto me inspiro

África esta en mi, está en cada respiro

Esos rallos de sol que te hacen brillar

Tu piel acariciada por la brisa del mar

El gentío por las calles no para de hablar

Se saludan entre sí un ambiente muy familiar

Calles repletas de niños riendo a carcajadas

Mientras madres llaman su atención desde la ventana

El balón de todos recibe otra patada

Y meten gol en una portería imaginada

Días de ramadán inolvidable mes

Donde todos lo dan todo, por su fe

Grandes personas intentan mejorar su ser

No somos esa descripción horrible que tú ves

En mi tierra se comparte tristeza o alegría

Corazones te acompañan si tienes un mal día

Te arropan con su calor el día que te sientes fría

Esa gente hospitalaria esa gente es mía

OTRA VEZ

¿Empezamos no? En realidad, no sé ni por donde

Es tiempo sin sacar la rabia que mi cuerpo esconde

Disfrazarme de alguien bueno, que ni un vaso rompe

Pero es que ese personaje a mí no me corresponde

Dices que estoy loca por defender mis derechos

Más te gustaría apagar el fuego que hay en mi pecho

No te voy a dar la chance que te sientas satisfecho

Pa’ que luego digas que de ti yo me aprovecho

Que el tiempo está loco, que hago lo que quiero

Ni que eso fuera malo, yo, simplemente vuelo

Que la gente es traicionera, y tú, eres traicionero

Pro-metes muchas cosas y, luego al vertedero

Otra vez, otra vez, otra vez no (x4)

Que me quieres mucho dices, en parte te creo,

Me quieres malamente, eso es lo que yo veo

No se quiere nunca a nadie, solo por deseo,

Se ama todo el contenido, y no, no lo moldeo

Que no te hago caso, que yo no te respeto,

Perdone su majestad, ¿puede ser más concreto?

(Pídeme permiso, y no juegues al reto)

¿Que cuide tu inseguridad pa’ que te sientas más completo?

Eso es problema tuyo que te sientas inferior,

Que dentro tuyo tú te sientas de lo peor,

Dedícate tiempo y aprende a quererte hoy,

Porque el tiempo pasa y tú te vas haciendo mayor,

Otra vez, otra vez, otra vez no (x4)

No puedes pretender ser un filtro en mi vida

Decidir por mí y opinar todo sin que te lo pida,

Creo ser inteligente y me siento agradecida,

Porque pienso más que tú, y no experimento movidas,

Si ser un hombre fuera la fuerza y la dureza,

Entonces soy un tío, ¿por donde se empieza?

Si supieras lo que es ser mujer sabrías con certeza

Lo que es ser un ‘real man’ pero con nobleza

¿Terminamos no?  porque ya no puedo más,

Con seres humanos que siempre se ven capaz,

De pisar sueños ajenos como ave rapaz,

Ten metas y sigue no pienses en los demás

Otra vez, otra vez, otra vez no (x4)

HONORES

EN SILENCIO

TOT (ft. Nel·lo C)

Perifèria de Barcelona

grans ciutats industrials

fetes per les nostres àvies

en fàbriques de somni fals.

Cosint sabates per a un altre

mentre el seu fill corria descalç.

Fregant terres agenollada,

fins que s’encenien els fanals.

Aquesta és la nostra història i orígens.

S’acaba perdent si no te l’expliquen.

Necessari com l’oxigen.

Ooh!

El nucli familiar sempre al voltant d’una dona,

M’ha criat el matriarcat des que era a la trona.

Per això així sona.

Per canviar-ho tot,

Per les àvies i les mares

per les de qui els llibres d’història no parlen.

Ho han estat tot.

Per tots.

Ja saps qui som i ho sabràs més encara.

Vinc a recordar el que ningú recorda ara.

Grans dones que donen sentit a tot com la meva mare.

Ningú els hi tornarà els mèrits per més que el temps passara.

Fruit del Marroc i Barcelona em sento plena

Traient big rocks de la zona sense cap eina.

Als braços de la mama per ella mai serà una feina.

Donar amor sense esperar a canvi, és la millor reina.

Les dones donen vida a tot sense adonar-se’n.

El poder de moure el món amb la mà ben alçada.

Estem lluitant per canviar les tornes.

Estem lluitant per canviar les normes.

Estem lluitant…

Per canviar-ho tot,

Per les àvies i les mares

per les de qui els llibres d’història no parlen.

Ho han estat tot.

Per tots

EN EL AIRE

PROUD (ft. Nel·lo C)

I torno, i porto mil lluites al meu cap

T’informo, transporto energia nuclear

Les meves paraules ceguen et deixen pensant

En una realitat complexa que estem tolerant

Hipocresia, ens tapem els ulls

Veus mil injustícies i et calles perquè no va amb tu

Situacions fumudes i un món fumut

Si tothom calla canalla qui viurà en un futur

Tu no, no pots mantenir el teu silenci

No tinguis por es necessari que tu et llencis

Cors trencats perquè la revolució comenci

Sort, no hi crec, perquè tothom avanci

Molta foto negra, molt #blacklivesmatters,

molt interès darrere, molta hipocresia blanca.

El meu germà conduïa la barca,

50 ànimes a les seves mans,

Sense experiència al volant,

La mar alterada,

plorava la mare.

Les llàgrimes dels seus ulls, Mediterrània.

Cadascú s’encomana al seu déu quan no hi veu l’aigua clara.

Fugint dels guardacostes, morint a la platja.

A terra ferma, la cosa no millora.

Escapant de policies i CIES i tot el que hi ha fora.

La base de tota economia sempre és el pobre.

Analfabetitzar i enfrontar el poble.

Germans recullen maduixes i dormen al mateix hivernacle,

Esperant el miracle

que els salvi dels tentacles.

Seguim amb l’aigua el coll,

malgrat que aquí no hi ha onades

DIGNA JUVENTUD

Discriminación en toda su esencia

Tal vez les incomode nuestra presencia

Avisamos se acaba la paciencia

Cantamos por una sociedad con más consciencia

Está en juego nuestra salud mental

Incertidumbre y vulnerabilidad

El futuro da miedo es nuestra realidad

No queremos lujos solo estabilidad

Ver nuestras condiciones es indigno

El porvenir preocupa se acerca el peligro

un chiste de mal gusto un tanto maligno

Buscamos vivir un presente y un futuro digno

PER DINS (ft. Nel·lo C)

Ja no miro enrere ara miro per mi,

vaig entrar a aquest mon sense demanar permís.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

es porten per dins.

Ara miro per mi,

per la família i els amics.

La vida deixa cicatrius que es porten per dins.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

Es porten per dins.

Per dins.

Les cicatrius les duem per dins

construint-nos fortins

en els confins del cor.

Amb africans i llatins,

junts ens hem fet forts.

Fugint dels cants de sirena.

Ara miro per mi i pels nostres,

Perquè cada dia és una ofrena.

La maleïda vida et demostra

que el que més costa

és oblidar les penes.

Ja no miro enrere ara miro per mi,

vaig entrar a aquest mon sense demanar permís.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

es porten per dins.

Ara miro per mi,

per la família i els amics.

La vida deixa cicatrius que es porten per dins.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

Es porten per dins.

Es porten per dins. x4

He escoltat als batecs del pit,

Congelat amb el fred als dits.

Fent-nos grans des de ben petits.

Avui per tu, demà per mi.

Perdona,

Si no sempre he estat bona persona.

Buscàvem el camí

però tots tenim llums i ombres

La lluna il·lumina si estàs a les fosques.

Ja no miro enrere ara miro per mi,

vaig entrar a aquest mon sense demanar permís.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

es porten per dins.

Ara miro per mi,

per la família i els amics.

La vida deixa cicatrius que es porten per dins.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

Es porten per dins.

Es porten per dins. x4

Duem les cicatrius ben endins.

Acompanyant-nos als destins.

El sol surt cada matí

Per la boira, no veus el camí.

Ja no miro enrere ara miro per mi,

perquè he entès que per ser feliç,

s’ha donar, rebre i compartir.

Ja no miro enrere ara miro per mi,

vaig entrar a aquest mon sense demanar permís.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

es porten per dins.

Ara miro per mi,

per la família i els amics.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

Les ferides i les cicatrius es porten per dins.

Es porten per dins

SIENTO

Incertidumbre, me ciega nuevamente

Se siente por todo el ambiente.

Caliente sube la temperatura de mi frente

Y frente a todo yo me siento impotente

Vente, acompáñame en esta corta historia

Desde pequeña cansada de tanta escoria

Oh yeah, en segundo plano todo lo oía

Sin decir nada a nadie pero ya se olía

Siento todo lo que ahora siento

Porque no lo sentí en su momento

No le daba valor a mis sentimientos

Y ese dolor nunca se lo llevó el viento (x2)

Nunca llamaba la atención de nadie,

Ignoraban mi presencia en todas partes

Mi imaginación fluía por los aires

Creando un mundo propio para así auto engañarme

Mis ojos enormes presenciaban soledad

Ausencia del que yo más quiero mi papá

Nunca disfrutó de mi infancia en realidad

Porque en verdad trabajar era la prioridad

Por eso mi mente inocente siempre pensaba

Para que hablar si es que ya no sientes nada

Mi corazón encogido por cada bala

El miedo y la preocupación de nuevo aumentaban

paseando de trankis con mi family

Miradas analizan – cada parte de mi

Mientras tanto yo en mi mundo pa poder sentir

Esa calma interna y así poder vivir

Siento todo lo que ahora siento

Porque no lo sentí en su momento

No le daba valor a mis sentimientos

Y ese dolor nunca se lo llevó el viento (x2)

Never say never, eso queda claro no?

Cuando finjía hablar con alguien por teléfono

Estaba sola y necesitaba escuchar mi voz

Era la excusa que encontraba y la mejor

Mis amigos invisibles desaparecidos

Mis amigos visibles nunca han existido

Mi familia un poco ausente ha permanecido

Confianza y autoestima nunca he tenido

Siento todo lo que ahora siento

Porque no lo sentí en su momento

No le daba valor a mis sentimientos

Y ese dolor nunca se lo llevó el viento (x3)

MIEDO

Se me hace grande el mundo o yo soy muy pequeña

Siento que me hundo, enfrente toda la peña

Un miedo profundo, es fuego entre la leña

Tal vez me confundo, tal vez mi mente sueña

Mi cuerpo se tensa, empieza a temblar

La piel de gallina, una y otra vez más

Mi cara colorada, a punto de estallar

Mis pies congelados, invierno en Canadá

Ya no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, mira como sueno

no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, no no no

Ya no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, no no no…

no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, no tengo ese miedo

Un nudo en la garganta, nudo de leñador

mariposas saltan, dentro de mi estómago

Neuronas cantan y lo hacen con amor

Siento que algo que falla odio esta sensación

Adultos hablan con firmeza mientras yo callo

Nunca fallo, con simpleza pesa el mes de mayo

No respondo sin cabeza aunque me parta un rayo

Miro y callo mi mayor destreza es mi mayor fallo

Ya no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, mira como sueno

no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, no no no

Quiero y no puedo gritar que mala sensación

La llama crece más, quema la emoción

Lo quiero verbalizar pero no tengo el control

Mi inseguridad lo celebra abrazando el sol

Ya no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, mira como sueno

no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, no no no

Ya no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, no no no…

no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, no tengo ese miedo

Tengo agallas, como ese perro cobarde

Me piden que me vaya para que no me amarguen

Estoy acostumbrada a que siempre me aparten

Me generan batallas sin dar la talla my friend

Mon ami, tu sais que-ce que je veux dire

Me hacen sentir, incapaz de hablar por mi

Un sin vivir, siempre ha sido así, para que fingir

No voy a presumir de un entorno súper feliz

Miedo de los papás, miedo de los maestros

Miedo de no seguir el compás que indican otros

Miedo de no ser suficientemente buena

Miedo por ‘ser’ inconscientemente tal como suena

Ya no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, mira como sueno

no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, no no no

Ya no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, no no no…

no tengo ese miedo, ahora si que puedo

no tengo ese miedo, no tengo ese miedo

UNA NIÑA

Es la historia de una niña que llevaba velo

era tímida miedosa siempre mirando el suelo siempre la molestaban por llevar ese pañuelo, pero no contraatacaba para ella no era un duelo

Fue muy complicado poder salir adelante por todos sus comentarios de esa gente ignorante fue bastante chocante para esa niña brillante saber que la juzgaban por no hacerle semejante

cada vez que la veían se acercaban le decían el velo en tu país miradas que la desprecian

Se callaba les miraba ojos que lloriqueaban se aguantaba porque sabía que no era aceptada

una vez pensó si todos somos iguales porque todavía hay gente con malos modales siguen con pensamiento de antiguos y medievales podrían actualizar y ser un poco más reales

no sabía cuál es eran los problemas principales si ser inmigrante llevármelo asuntos raciales

para ella no existían los rivales mundiales y le dio por ahogarse en las letras musicales

Ella quiso enseñarles que podía superarles si se esforzaba un poco más podría aconsejarles Tenía muchas cualidades para poder enseñarles

A cambiar su visión y una gran lección darles

La chavala cada vez se volvía más valiente más fuerte destacaba ya no era corriente

Se enfrentaba a todos los que antes la insultaban les demostró que con esa actitud se equivocaban

Empezó a cambiar y hacerse respetar frenando esa esa gente que la quiso destrozar todo sin violencia inteligencia emocional

Por fin su objetivo ya lo pudo lograr

La gente de su barrio ya la reconocía como la buena chavala en la que todos confían le paraba los pies a quienes no la querían y defendía todos los que como ella se sentían

poquito a poco ese miedo se fue yendo la bestia que llevaba dentro estaba saliendo actitud fuerte orgullo en cada momento

mira como cambió la niña estado atentos

Tic tac que pasó el tiempo y todo cambió todo el mundo la quería todo el mundo respeto su pelo su religión y atentos a su opinión

Todos los prejuicios el racismo terminó

No te creas que las cosas siempre tiran bien habrá gente estúpida que querrá verte caer otras personas desean verte al 100 × 100

lo más difícil es saber quién es quién

Es mi historia y aún llevo velo ya no soy tímida ahora siempre miro al cielo me siguen molestando por llevar este pañuelo, pero sí que me defiendo a ver quién me gana este duelo (x3)

______

MUSHKAA

SONIC

Amb els ulls cuinant per si t’entra gana

Mushkaa

Vull dormir sobre el teu booty

Que el meu reggaeton el mal d’amor curi

Que no et preocupis si me’n vaig a l’estudi

Que no et preocupis perquè la pau ens duri

Dime ma’ pa’ que fronteas

Diguem si te’n vas o et quedes

Que no quieres más peleas

Que lo malo viene de lo mala que tú eras

No sé perquè estàs amb aquell merdes cani

Te estoy siguiendo el juego, pero no es muy funny

Estoy fregando el suelo mientras escucho Albany

I need la meva shorty perquè el cora em sani

Se ha, se ha ido la nena que me quitaba el frío

Con la que nos disparó Cupido

Me robó el corazón

Ya era más suyo que mío

Shorty, curra entre les barres com Sonic

Aquells tenen por de que soni

Jo froto entre prendes iconic ya, ya

Shorty, tu busques la fama i el money

Si te’n vas com vols que et perdoni

Ja plora sola amb Bad Bunny

Estava ready pel demà, per la meva dama

La baby em va fallar del dia a la mañana

No era una més, era alta gamma

Amb els ulls cuinant per si t’entra gana

Ella quiere el piquete, el dinero y el mando

La lune dice que toca matarno’

De noche prendemos de día gritando

Se pone mi chain pa’ brillar celebrarlo

Plash, plash

Shorty, curra entre les barres com Sonic

Aquells tenen por de que soni

Jo froto entre prendes iconic ya, ya

Shorty, tu busques la fama i el money

Si te’n vas com vols que et perdoni

Ja plora sola amb Bad Bunny

No sé perquè estàs amb aquell merdes cani

Na, na

Te estoy siguiendo el juego, pero no es muy funny

Na, na

Estoy fregando el suelo mientras escucho Albany

Na, na

I need la meva shorty perquè el cora em sani

Mushkaa

Amb els ulls cuinant per si t’entra gana

BARRAS WARRAS

Surt guapa a la foto, però diu «borra»

La meva nena em fa esperar

Després em fa córrer

Deia que no li agradava i ara em roba la gorra

Quina morra

Se’m va caure al terra quan vaig veure se playlist

Vam quedar per veure Netflix i vam veure Netflix

Van cap a la sortida, ho confonen amb el èxit

El meu cap donant voltes com un escalèxtric

Mai la lio una mica, sempre ha de ser èpic

Si em preguntes coses rares, deixa-m’ho que m’ho pensi

Ens van donar les dotze esperant a que es vesteixi

Si passa un rato més faràs que m’arrepenteixi

Em busca, em busca i no em troba

Busca per l’Insta l’arrova

Mu-Mu-Mushkaa, Mushkaa, hi ha boda

Tu i jo i la música, Messi amb la túnica

Em busca, em busca i no em troba

La baby diu que soc moda

I que em vol treure la roba

Si em despisto em roba el cora

Carita de lástima, però es mou fantàstica

Fem manualitats, practico classe de plàstica

Em reutilitza com plástico, jo li faig táctico

Els altres nens li resen, però jo donc el máximo

Ja m’he begut, par de jarras, barras warras

Per què te m’arrimes si després no em parles

Ja m’he begut, par de jarras, barras warras

I ella mou la pompa i del piquete farda

Em busca de nit

Jo estic loca pels seus crits

Surt guapa a la foto, però diu «borra»

La meva nena em fa esperar

Després em fa córrer

Deia que no li agradava i ara em roba la gorra

Quina morra

Em busca, em busca i no em troba

Busca per l’Insta l’arrova

Mu-Mu-Mushkaa, Mushkaa, hi ha boda

Tu i jo i la música, Messi amb la túnica

Em busca, em busca i no em troba

La baby diu que soc moda

I que em vol treure la roba

Si em despisto em roba el cora

Em va escriure el seu nom a la sabata, soc el seu Woody

No li agrada lo que gravo si ella no estava a l’estudi

Aquesta nena és com el trap, té algo que m’atrapa

Aquesta nena és un tresor, però ningú té el mapa

I m’estic fumant les lletres, ara fica «uky», envers de Duki

Surt guapa a la foto sense dir patata

Dient que no em preocupi normal que em preocupi

Si la cadena no és d’or, em diu que soc un rata

Se’m va caure al terra quan vaig veure se playlist

Vam quedar per veure Netflix i vam veure Netflix

Van cap a la sortida, ho confonen amb el èxit

El meu cap donant voltes com un escalèxtric

Mai la lio una mica, sempre ha de ser èpic

Si em preguntes coses rares, deixa-m’ho que m’ho pensi

Ens van donar les dotze esperant a que es vesteixi

Si passa un rato més faràs que m’arrepenteixi

BELLO BELLACO

Andaba sola, bien bonita en la calle

Me dijo: «Vente, no cuentes lo’ detalles»

No está dispuesta pa’ que nadie la falle

Y pide que la calle

La baby dice: «No cuente’ lo que he dicho

Que soy un capricho»

Vosotros sois los que siempre vais de listo’

Yo quien la desvisto

Ma, si lo botas, me muero

Mentí a to’a’ las niña’ que les dije «Te quiero»

Si bailas a otro, me enfado y le celo

Bebé, eres adicta, like el Perco o los cuero’

Bebé, tienes una misión, es romper corazones

Veneno rosa y saca humo de flores

Mi favorita de todos los sabores

Me agarra del cuello, se pega like sello

Un momento tan bello, bellaco

Se quillan un rato, hicimo’ un trato

Me hace brujería, le hago vudú

Si te cuentan cosas malas, no es true

Tú te pegas a mí like Super Glue

Nunca vi una botarlo como tú

Ma, si lo botas, me muero

Mentí a to’a’ las niña’ que le’ dije «Te quiero»

Si bailas a otro, me enfado y le celo

Bebé, eres adicta, like el Perco o los cuero’

Shorty, bebe que lo nuestro está escrito (Mmm)

No te creas las farsa’, los mito’ (No)

Ese booty deja loquito (Loquito)

Si te hace’ la chula, te imito (Mmm), shorty

Un movimiento cabrón

Ella baila lento y se pega al pantalón

Bebé, es que no hay discusión

Cuando tú lo mueves se forma el calentón

Ma, si lo botas, me muero

Mentí a to’a’ las niña’ que les dije «Te quiero»

Si bailas a otro, me enfado y le celo

Bebé, eres adicta, like el Perco o los cuero’

Mmm

Mushkayaya-ya

Está’ loco o está’ loca

SEMBLA MENTIDA

Tinc les coses (Les coses)
Que em vas dir (Que em vas dir)
Tinc les coses que no em deixen dormir (No em deixen dormir)
Dos besitos sempre després de fer-ho (De fer-ho)
I mil gritos quan ho fem, no exagero (no exagero)
Mushkaa ja ja ja
Un reggeaton amb violin
Sembla mentida
Que encara em cregui tot el que em dius
(Que encara em cregui tot el que em dius)
Sembla mentida
Que em posi tonta si tu m’escrius (Si tu m’escrius)
Sembla mentida
Que de tu m’arrivin males news (Males news, males news)
Sembla mentida
Que t’ho perdoni tot si em somrius
(Que t’ho perdoni tot si em somrius)
Estava ben guapeta quan tu m’estimaves
Ara ho estic només de vegades
Quan em veu amb altra gata
Entra al segur i m’atrapa
I és que baby sempre he sigut jo la loca (La loca)
També la que somreia però estava rota (‘Va rota)
La que s’et despista si la nena bota (Bota)
I la que si que mires se li cau la gota (La gota)
Em va dir «Mushkaa, jo et cuidaré de per vida»
Jo pensava bebé que estaves feta a mida
No tinc temps per perdre
Tinc la music que em crida
Tot sembla mentida
Sembla mentida
Que encara em cregui tot el que em dius
(Que encara em cregui tot el que em dius)
Sembla mentida
Que em posi tonta si tu m’escrius (Si tu m’escrius)
Sembla mentida
Que de tu m’arrivin males news (Males news, males news)
Sembla mentida
Que t’ho perdoni tot si em somrius
(Que t’ho perdoni tot si em somrius)
Tu e’tá’ loco
(Tinc les coses que em vas dir)
Tu e’tá’ loca
(Tinc les coses que no em deixen dormir)
Pedra i gas
Cremo el record i et desfàs
No fuiste like las demás
I tot ha anat massa fast
És inevitable preguntar com estàs (Com estàs?)
Tinc les coses que em vas dir (Que em vas dir)
Tinc les coses que no em deixen dormir
Que no em deixen dormir
Tot ho fa en negatiu
Com a fora del niu
Tu ho entens quan ho vius
(Quan ho vius, quan ho vius)
I bebé espero que tu tornis encara que sembli mentida
Que encara em cregui tot el que em dius
(Que encara em cregui tot el que em dius)
Sembla mentida
Que em posi tonta si tu m’escrius (Si tu m’escrius)
Sembla mentida
Que de tu m’arrivin males news
(Males news, males news)
Sembla mentida
Que t’ho perdoni tot si em somrius
(Que t’ho perdoni tot si em somrius)
Mushkaa ja ja ja
Tu e’tá’ loco
Tu e’tá’ loca

TAS LOKO

Si pienso en que pienso de más
Si pienso en ti y ahora no estás (Si pienso en ti y ahora no estás)
Si pienso en que ya no estarás
No vull a un altre que em vacil·li, crec que no em veig capaç
Está’ loco-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o
Mezclo Henny (Mezclo Henny), fumo mari (Fumo mari)
I els dimarts hauré quedat amb el notari (Amb el notari)
A la nena me l’emporto de safari
I li compro to’ los bolsos amb piquete per l’armari
Mezclo Henny (Mezclo Henny), fumo mari (Fumo mari)
I crido que ja no vull cap altre mami (Cap altre mami)
Disparo a uns quants kids, vaig amb flow de sicari (Pew)
Li tunejo el seu cul com els cotxes de ral·li
El roots no és el productor (No), és soci del negoci
Es mou el cash tan ràpid com Valentino Rossi
M’han dit que tots tenen por de que ara els destrossi
Jo ara estic tranquil·la, digue’ls-hi que no tossin
M’he vist perduda pel culet de la shorty, ma
Susurra’t: «Bebé, tu no t’enamoris ja»
Fem pecats, tenim tot un repertori a mà
Crec que si l’estimo rapidet s’anira
I-I-I tots li donen bola (I tots li donen bola)
Però ella diu que per mi estarà
Si algun dia m’enyora (Si algun dia m’enyora)
Jo li escric el dia del demà (Del demà)
Mezclo Henny, fumo mari
I els dimarts hauré quedat amb el notari
A la nena me l’emporto de safari
I li compro to’ los bolsos amb piquete per l’armari
Mezclo Henny (Mezclo Henny), fumo mari (Fumo mari)
I crido que ja no vull cap altre mami (Cap altre mami)
Disparo a uns quants kids, vaig amb flow de sicari
Li tunejo el seu cul com als cotxes de ral·li
Ma-Mami, nota el trance
Jo només volia una chance, gyal
No vull que descanse
Nunca tuve miedo a pasarla mal
El teu culet entre el fum, bones views (Bones views)
La compte amb números negatius (Uh-oh-oh-oh)
No vull la shorty ni a les views (Na)
Però tot canvia, baby, si tu m’escrius (Baby, si tu m’escrius)
(Si pienso en que pienso de más)
Si pienso en ti y ahora no estás
Si pienso en que ya no estarás
No vull a un altre que em vacil·li, crec que no em veig capaç
Mezclo Henny, fumo mari
I els dimarts hauré quedat amb el notari
A la nena me l’emporto de safari
I li compro to’ los bolsos amb piquete per l’armari
Mezclo Henny, fumo mari
I crido que ja no vull cap altre mami
Disparo a uns quants kids, vaig amb flow de sicari
Li tunejo el seu cul com als cotxes de ral·li
Está’ loco, está’ loco
Está’ loco-o-o-o-o
Está’ loco-o-o-o
Está’ loco-o-o-o
Está’ loco-o-o-o
(Si pienso en que pienso de más
Si pienso en ti y ahora no estás
Si pienso en que ya no estarás
No vull a un altre que em vacil·li, crec que no em veig capaç)

 

 

EL TEU CANT

Sento a totes hores la tardor
Sento el meu silenci en un racó especial
Brillen gotes d’una intensa pluja
Brilla el teu record latent i no és dolor
Vull trobar-te enmig del fang
Relliscar i prendre mal
Vull que riguis de veritat
Un tresor aquest instant
On trobem tanta pau
Tria el teu error sense dubtar
Tria la feblesa, la tens al teu davant
Prova de fer-la volar ben alt
Prova de fer-la volar pot ser brutal
És el teu cant deixa-ho anar
Vull omplir d’olors la nostra fam
Fer l’amor buidant els nostres caps
Vull que et giris quan t’hagi trobat
Mentre veig els teus dos ulls tancats
On trobem aquesta pau?
Tria el teu error sense dubtar
Tria la feblesa, la tens al teu davant
Prova de fer-la volar ben alt
Prova de fer-la volar, pot ser brutal
És el teu cant, deixa-ho anar
Deixa-ho anar

FESTIVAL DE FOC

Dos estels buscant un cel
El sol t’enlluerna, és un festival
Jo encara vestit de dol, tant m’és
Encaro la cita al sol, estic respirant
I tu, em mires com si fos el vent que t’acarona cara i pell
Res et preocupa en un instant
I jo, demano pau, demano foc, sento petits batecs al cor,
cauen muralles, escalfa el sol
Respirant…respirant…respirant… segueixo respirant
espiral, això és una espiral…
espiral, segueixo respirant
I tu em mires com si fos el vent que t’acarona cara i pell
I jo, demano pau, demano foc
Respirant.. segueixo respirant

ETS ON ETS

Ets on ets, no és estrany, la terra t’entén
Tres músics negres tocant les notes que sents
La llum del sol deixava veure com t’allunyaves
Ets on ets, caient del cel, ets univers
41 anys són molt pocs anys…allà dalt n’hi ha més
La llum del sol ja te’ls fa veure quan cluques els teus ulls
Et perdo per l’horitzó i penso, recorre tots els camins, sense aturar-te
de pressa
Una volta sencera a la terra, i retrobar-nos abraçant-me l’esquena
Ets on ets, caient del cel, ets univers
Ets univers, caient del cel

OCELL TRANQUIL

Tu tries pau, jo penso en guerra
La vida vas xiulant, qui no vol mai no desespera
Guitarra a mà mentre t’apropes
Sento el teu cant vibrant
Neix una nova melodia
Ara que ets lluny, les flors t’enyoren
Cantant van rebrotant, cantant la llum omple el meu cor
Asato ma sat gamaya
Tamaso ma jyotir gamaya
M’alegro molt de trobar-te, pessiga’m rere el coll
M’alegra molt retrobar-me amb un ésser calmat, viu
Asato ma sat gamaya
Tamaso ma jyotir gamaya
Desperta, sent el meu crit, rendeix-te ocell tranquil
Desperta, sent el meu crit

A SOBRE D’UN COET

Vaig veure’t a sobre d’un coet
volies tocar el cel
vaig veure’t portant una ambulància
intentava atrapar-te amb els peus lligats
sei quello che fai

tu vols el dolç somrient plors
rient sols
tu vols només el tros dolç, i ho dius cantant fort
ara no hi ha por

Escales sense barana
mullada en mar salada
la nina que explica el conte
de l’amor que venç el malson
i tu mentre volant en un coet
no hi ha promesa
és el moment de tornar-ho a somniar

tu vols el dolç somrient plors
rient sols
tu vols només el tros dolç, i ho dius cantant fort
ara no hi ha por

Vaig veure’t a sobre d’un coet
Vaig veure’t a sobre
no em baixis d’aquest núvol aquí si està bé

GRAVETAT

A les 6 del matí
crida el despertador
I el primer en tocar el terra és el meu peu esquerra,
el peu dret dormilega s’amaga, es tapa i gemega.
Deixa’m estar
No em facis perdonar
Deixa-ho estar
Deixa’m estar en silenci horitzontal
no deixis portar

Dilluns matí
La mandra em guanya, em pren un tros de mi
Dilluns matí (Saps que de bon matí)
Ningú salta del llit

I em miro al mirall
Ara no entenc res
La llengua m’ha marxat
A qui puc cridar?
No em vulgueu manar
Tot té un vincle, tot té un ritme,
Tot té un vincle, pots parlar-ho amb mi

Dilluns matí

Dilluns matí (saps que de bon matí)
Ningú salta del llit.

D’ESTEL A ESTEL

Calma, em diu el cor
no refuso tenir-te prop
no preguntis abraça’m fort
no puc fer promeses no vull condicions

només vull ser jo mateix
viatjar amb els meus ulls transparents
d’estel a estel
només vull ser jo mateix
per trobar-te en les nits transparents
d’estel a estel

jo sé que és aire nou
jo sé que és aire nou
jo sé que és aire nou
jo sé que és aire nou
bufant per mi

només vull ser jo mateix
sóc mutable una realitat
igual que tu
només vull ser jo mateix
i parlar-te de mi sent sincer
a l’univers
d’estel a estel

jo sé que és aire nou
jo sé que és aire nou
ja se que tu ara em vols
ja se que tu ara em vols
com jo a tu

ONA

Ona… com tu vas fer per aturar el món de nit?
Ona, miro enrere i em sembla que fos ahir.
Un dimarts ben fred a mitja nit t’esperava.
Ona… tot va deixar de ser igual al sentir el teu
crit.

No era un somni!
Era tot ben real,
No era un somni!
Els vents de la tardor confonien les emocions.

Ona… el gebre del matí em calava els
pensaments.
Ona…em vas veure plorar dolces llàgrimes
lluents.
Em vas somriure i jo al teu costat abraçant-te
Ona ets una estela de llum que ens il·lumina!

No era un somni!
Era tot ben real,
No era un somni!
Des de les hores ençà he pogut tornar a
somiar.

RIU-TE’N

Tanco bé els ulls, miro dins meu
ningú em veu, somnio despert
Imatges congelades tantes vegades
lliscant del cap fins al meu cor

I busco en el record
imatges i olors

Quan em crides, sento el cor com se me’n va
Explica’m, riute’n
Sempre ens fas anar amb un niqui blanc

Arriba el nadal tot d’un salt
i et fots a cantar nadales
A betlem me’n vull anar vols venir tu rabadà

Quan em crides, sento el cor com se me’n va
Explica’m, riute’n
Sempre ens fas anar amb un niqui blanc

Riute’n

____________________________________________

MOSSOS PER A LA MARATÓ DE TV3 2022

‘BATEGA EL MÓN’, Xaiques Band

XAIQUES BANDi TOTS ELS CONVIDATS

Tu et lleves ben aviat.
Jo sóc un ocell de nit
dels que surten quan el sol s’apaga.

Tu voldràs anar a fer el cim.
Jo voldré baixar a la vall
i amagar el cap sota l’ala.

Tu de sucre, jo de sal.
Tu de peix i jo de carn.
I així estimem a qui ens doni la gana.

I és que som tan diferents.
Però si ens donem la mà
podrem sentir el ritme universal.

Amb el cor
sincronitzem el nostre viatge.
Mentre batega el món.
Cada dia és un regal que obrim tots dos.
Siguem com som.

I voltem i caminem.
Potser arribarem ben lluny
o no voldrem pas ni sortir de casa.

Hi haurà entrebancs.
Hi haurà sotracs.
Potser hi ha un dia que la llum s’amagarà.
Anirem a les palpentes sense por.
Ara busca’m el pols
per poder fer connexió.
Amb el cor
sincronitzem el nostre viatge.
Mentre batega el món
cada dia és un record que no marxa.
Amb el cor
fem més petita la distància
que hi ha entre tú i jo.

‘BIENVENIDOS’, Miguel Ríos

XAIQUES BAND i CARLES LARA

Buenas noches, bienvenidos,
hijos del rock and roll.
Os saludan los aliados de la noche

Bienvenidos al concierto,
gracias por estar aquí.
Vuestro impulso nos hará seres eléctricos

Ayúdanos a conectar,
solo por ti el rock existirá.
Ayúdanos a conectar,
solo por ti el rock existirá

Necesitamos muchas manos,
pero un solo corazón,
para poder intentar el exorcismo

Abrir vuestras mentes,
llenaros con un soplo de rock.
Que desalojen los fantasmas cotidianos

Ayúdanos a construir.
Hoy el Rock and Ríos se hace para ti.
Ayúdanos a construir.
Hoy el Bye Bye Rios se hace para ti.

A los hijos de rock and roll.
Bienvenidos.
Bienvenidos.

Que larga ha sido la marcha,
compañeros de fatiga,
desde los tiempos de Price.
Muchos años de camino
para al fin poder gritar.

A los hijos del rock and roll.
Bienvenidos.
Bienvenidos.

Buenas noches, bienvenidos,
hijos del rock and roll.
Os saludan los aliados de la noche

Bienvenidos al concierto,
gracias por estar aquí.
Vuestro impulso nos hará seres eléctricos

Ayúdanos a conectar.
Solo por ti el rock existirá.
Ayúdanos a construir.
Hoy el Rock and Ríos se hace para ti.

A los hijos de rock and roll.
Bienvenidos, Bienvenidos, Bienvenidos

A los hijos del rock and roll.
Bienvenidos

‘AÑO 2000’, Miguel Ríos

XAIQUES BAND i CARLES LARA

Este es el tiempo del cambio,
el futuro se puede tocar.
Nacen cronistas, brujos y santos
y alucinan con lo que vendrá.

Dicen que el fin del milenio
aumentará el mogollón.
Si no ponemos remedio hoy
tendremos hambre, palo y polución.

Esta es la era de Mister Chip,
micro ordenador de tu porvenir,
que por lo pronto te quita el curro
además de ser tu ficha sin fin.

Alguien dicta su sentencia
diciéndote que es por tu bien
y entre el consumo y la represión
la violencia nos agobiará.

Año dos mil,
llega el año dos mil
y el milenio traerá
un mundo feliz,
un lugar de terror,
simplemente no habrá
vida en el planeta,
vida en nuestra tierra.

Me hacen sentirme pequeño aquí,
impotente y sin salvación
y sé que pensar en un orden nuestro
es utópico y de ciencia ficción.

Pero hay que cambiar el sistema,
entramos en la cuenta atrás.
Si no ponemos remedio
el ser humano nunca vencerá.
Año dos mil,…

‘L’EMPORDÀ’, Sopa de Cabra

XAIQUES BAND

Nascut entre Blanes i CadaquésMolt tocat per la tramuntanaD’una sola cosa pots estar segurQuan més vell més tocat de l’ala
Sempre deia que a la matinada es matariaPerò cap al migdia anava ben torratSomriu i diu que no té pressaNingú m’espera allà daltI anar a l’infern no m’interessaÉs molt més bonic l’Empordà
I varen passar ampolles i anysI en Sisset encara aguantavaDormint la mona a la vora del TerPerò ell mai no s’hi tirava
Sempre deia que a la matinada es matariaPerò cap al migdia anava ben torratSomriu i diu que no té pressaNingú m’espera allà daltI anar a l’infern no m’interessaÉs molt més bonic l’Empordà, seh
Sempre deia que a la matinada es matariaPerò cap al migdia anava ben torratSomriu i diu que no té pressaNingú m’espera allà daltI anar a l’infern no m’interessaÉs molt més bonic l’Empordà
I quan veig la llum de l’albaSento les ganes de marxarPotser que avui no em suïcidiPotser ho deixi fins demàFins demàFins i fins demà

‘DÉJAME’, Los Secretos

XAIQUES BAND

Déjame, no juegues más conmigo,
esta vez, en serio te lo digo
tuviste una oportunidad,
why la dejaste escapar.

Déjame, no vuelvas a mi lado,
una vez, estuve equivocado,
pero ahora todo eso pasó,
no queda nada de ese amor.

No hay nada que ahora ya,
puedas hacer
porque a tu lado yo,
no volveré, no volveré.

Déjame, ya no tiene sentido,
es mejor que sigas tu camino,
que yo el mío seguiré,
por eso ahora déjame.

No hay nada que ahora ya,
puedas hacer
porque a tu lado yo,
no volveré, no volveré.

Déjame, ya no tiene sentido,
es mejor que sigas tu camino,
que yo el mío seguiré,
por eso ahora déjame,

Tuviste una oportunidad
y la dejaste escapar

‘CAROLINA’, M Clan

XAIQUES BAND

La dulce niña Carolina,
ya tiene edad para hacer el amor
su novio la estará buscando,
eso es lo que creo yo
no puedo echarla de mi casa,
me dice que no tiene donde dormir
después se mete en mi cama,
eso es mucho para mi

Esa va a ser mi ruina,
pequeña Carolina,
vete por favor

Carolina trátame bien,
no te rías de mi,
no me arranques la piel
Carolina trátame bien,
o al final te tendré que comer

No queda en la ciudad esquina
tras la que yo me pueda esconder
siempre aparece Carolina
con algún tipo de interés
la reina de las medicinas
que no se venden en farmacia legal
vinagre para las heridas,
dulce azúcar al final

El diablo está en mi vida,
pequeña Carolina,
vete por favor

Carolina trátame bien,
no te rías de mi,
no me arranques la piel
Carolina trátame bien,
o al final te tendré que comer

El diablo está en mi vida,
pequeña Carolina,
vete por favor

Carolina trátame bien,
no te rías de mi,
no me arranques la piel
Carolina trátame bien,
o al final te tendré que comer

‘NO PUEDO VIVIR SIN TI’, Coque Malla

XAIQUES BAND i PAU MOLINS

Llevas años enredada en mis manos, en mi pelo
En mi cabeza, y no puedo más
No puedo más

Debería estar cansada de tus manos, de tu pelo
De tus rarezas, pero quiero más
Yo quiero más

No puedo vivir sin ti
No hay manera
No puedo estar sin ti
No hay manera

Me dijiste que te irías pero llevas en mi casa
Toda la vida, sé que no te irás
Tú no te irás

Has colgado tu bandera, traspasado la frontera
Eres la reina, siempre reinarás
Siempre reinarás
CORO
Y ahora estoy aquí esperando a que vengan a buscarme
Tú no te muevas, no me encontrarán
No me encontrarán
Yo me quedo para siempre con mi reina y su bandera
Ya no hay fronteras, me dejaré llevar
A ningún lugar

‘HACE CALOR’, Los Rodríguez

XAIQUES BAND i PAU MOLINS

Hace calor, hace calor,
yo estaba esperando que cantes mi canción,
y que abras esa botella, y brindemos por ella
y hagamos el amor en el balcón.

Mi corazón, mi corazón
es un músculo sano pero necesita acción.
Dame paz y dame guerra, y un dulce colocón
y yo te entregaré lo mejor.
Ah, haa ha, ah, haa ha,

Dulce como el vino, salada como el mar,
princesa y vagabunda, garganta profunda,
sálvame de esta soledad.

Hace calor, hace calor,
yo estaba esperando que cantes mi canción,
y que abras esa botella, y brindemos por ella
y hagamos el amor en el balcón.

Mi corazón, mi corazón
es un músculo sano pero necesita acción.
Dame paz y dame guerra, y un dulce colocón
y yo te entregaré lo mejor.

Ah, haa ha, ah, haa ha,
Dulce como el vino, salada como el mar,
princesa y vagabunda, garganta profunda,
sálvame de esta soledad.

Hace calor, hace calor,
ella tiene la receta para estar mucho mejor.
Sin truco, sin prisa, me entrega su sonrisa
como una sacerdotisa del amor.

Luna de miel, luna de papel,
luna llena, piel canela, dame noches de placer.
A veces estoy mal, a veces estoy bien,
te daré mi corazón para que juegues con él.

Ah, ha ha, ah, haa ha,
No pueden denunciarme, ella es mayor de edad.
Iremos a un hotel, iremos a cenar,
pero nunca iremos juntos al altar.

‘NADA DE ESTO FUE UN ERROR’, Los Rodríguez

XAIQUES BAND i PAU MOLINS

Tengo una mala noticia
No fue de casualidad
Yo quería que nos pasara
Y tú, y tú lo dejaste pasar

No quiero que me perdones
Y no me pidas perdón
No me niegues que me buscaste
Nada, nada de esto

Nada de esto fue un error, uoh-oh
Nada fue un error
Nada de esto fue un error, uoh-oh
Nada fue un error

Los errores no se eligen
Para bien o para mal
No fallé cuando viniste
Y tú, y tú no quisiste fallar

Aprendí la diferencia
Entre el juego y el azar
¿Quién te mira y quién se entrega?
Nada, nada de esto

‘ESCUELA DE CALOR’, Radio Futura

XAIQUES BAND

Arde la calle al sol de poniente,
hay tribus ocultas cerca del río,
esperando que caiga la noche.
Hace falta valor, hace falta valor,
ven a la escuela de calor.

Sé lo que tengo que hacer para conseguir,
que tú estés loco por mí.
Ven a mi lado y comprueba el tejido.
Mas cuida esas manos, chico.
Esa paloma sobrevuela el peligro,
aprendió en una escuela de calor.

Vas por ahí sin prestar atención
y cae sobre ti una maldición.
En las piscina privadas las chicas
desnudan sus cuerpos al sol.

No des un mal paso, no des un mal paso.
Esto es una escuela de calor.
Deja que me acerque,
deja que me acerque a ti.
Quiero vivir del aire.
Quiero salir de aquí.
Arde la calle al sol de poniente.

‘SUMMER OF 69», Brian Adams

XAIQUES BAND

I got my first real six string
Bought it at the five and dime
Played it till my fingers bled
Was the summer of ’69
Me and some guys from school
Had a band and we tried real hard
Jimmy quit and Jody got married
I shoulda known we’d never get far
Oh when I look back now
That summer seemed to last forever
And if I had the choice
Yeah, I’d always wanna be there
Those were the best days of my life!
Ain’t no use in complaining
When you got a job to do
Spent my evening’s down at the drive-in
And that’s when I met you, yeah
Standing on your mama’s porch
You told me that you’d wait forever
Oh and when you held my hand
I knew that it was now or never
Those were the best days of my life!
Back in the summer of ’69
Man, we were killing time
We were young and restless
We needed to unwind
I guess nothing can last forever
Forever, no!!
And now the times are changing
Look at everything that’s come and gone
Sometimes when I play that old six string
I think about you wonder what went wrong
Standing on your mama’s porch
You told me that it’d last forever
Oh and when you held my hand
I knew that it was now or never
Those were the best days of my life!
Back in the summer of ’69
It was the summer of ’69

‘YO NO SOY ESA’, Mari Trini

XAIQUES BAND i MARIA MOLINS

Yo no soy esa que tú te imaginas.
Una señorita tranquila y sencilla
que un día abandonas y siempre perdona

Esa niña si, no. Esa no soy yo

Yo no soy esa que tú te creías.
La paloma blanca que te baila el agua,
que ríe por nada diciendo sí a todo

Esa niña si, no. Esa no soy yo

No podrás presumir jamás
de haber jugado
con la verdad, con el amor
de los demás.
Si en verdad me quieres, yo ya no soy esa
que se acobarda frente a una borrasca,
luchando entre olas encuentra la playa

(Imagina una gran playa de arena blanca. En su orilla, constantemente están rompiendo olas de todos los tamaños. Algunas de ellas son pequeñas, y dan ganas de bañarse para jugar con ellas. Otras, por el contrario, son muy grandes y de aspecto amenazante. Sin embargo, cuando llegan a la orilla, todas ellas acaban por desaparecer sin provocar daño. Ahora imagina que alguien decidiera luchar contra las olas. No tendría mucho sentido, ¿verdad? Al fin y al cabo, el agua no puede causar ningún daño a la playa. Lo único que conseguiría esa persona sería cansarse y sentirse frustrada.)
Esa niña si, no Esa no soy yo

Pero si buscas tan sólo aventuras,
amigo, pon guardia a toda tu casa.
Yo no soy esa que pierde esperanzas.
Piénsalo, ya no.

Yo no soy esa que tú te imaginas.
Una señorita tranquila y sencilla
que un día abandonas y siempre perdona.
Esa niña si, no. Esa no soy yo

‘CANÇÓ DE FER CAMÍ’, Maria Mercè Marçal

MARIA MOLINS AMB MANEL GUERRERO, FRAN SUAREZ i JESSICA TORRUELLA

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem 3.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem 500, serem 1000.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

‘ULL PER ULL’, Adrià Puntí

MARIA MOLINS i MANEL GUERRERO

Perdo la por però em tremola el pols
Qüestió d’orgull
M’aixeco i no puc, un bon trau al mig del cervell.
Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs
Comissari a sou, no hi haurà ni un pam de net.

Cauen guspires, plou però no et mulles,
Potser no et cal sopluig,
Un déu fent virolles, qui no plora ni mama ni beu.
COR
Cops de puny, ulls de vellut
Guerra de botonets
Per orgull tu et sents sol,
No vindrà d’un pam,
Per orgull tu et sents sol
No faràs el net mai.
Fora complexes, prou de modèsties,
No et caldrà fer-te el gran
Mala memòria, falses històries d’un nen d’abans.
Rau la por la sang et cou llàgrimes plorant,
Des de sempre has estat un cocodril merdós.
Que et duri, que et duri, que et duri
La bona sort
Que et duri, que et duri, que et duri
La gent mirant tots embadalits, tu et sents sol,
Ningú fa un pas, escanyolit mirant,
No et mouràs ni un pam, sense moure el nas
[“no segueixis el ramat, has de fer el que tu sentis que has de fer”. La cançó també s’hauria pogut dir “Guerra de Botonets” i va ser escrita just després de la separació d’Umpah-Pah. Potser es podria parlar de ressentiment, però sens dubte sí que hi ha explícit el gest de “ja n’hi ha prou, no puc més”.]

‘SANTA LUCÍA’, Miguel Ríos

CARLES LARA, MANEL GUERRERO, VICEN MARTÍNEZ i JOSEP LLUÍS GUERRERO

A menudo me recuerdas a alguien.
Tu sonrisa la imagino sin miedo.
Invadido por la ausencia,
me demora la impaciencia.
Me pregunto si algún día te veré, por favor.
Ya sé todo de tu vida y sin embargo,
no conozco ni un detalle de ti.
El teléfono es muy frío
y tus llamadas son muy pocas.
Yo si quiero conocerte y tú no a mí, por favor.
Dame una cita, vamos al parque.
Entra en mi vida, sin anunciarte.
Abre las puertas y cierra los ojos.
Vamos a vernos, poquito a poco.
Dame tus manos, siente la mías,
como dos ciegos, Santa Lucía.
A menudo me recuerdas a mí.
La primera vez pensé
se ha equivocado.
La segunda vez no supe qué decir.
Las demás me dabas miedo,
tanto loco que anda suelto, y
ahora sé que no podría vivir sin ti.
Por favor.
Dame una cita, vamos al parque.
Entra en mi vida sin anunciarte.
Abre las puertas y cierra los ojos.
Vamos a vernos poquito a poco.
Dame tus manos, siente la mías.
Como dos ciegos, Santa Lucía.
Santa Lucía.
A menudo me recuerdas a mí.

‘SOMEONE LIKE YOU’, Adele and Dan Wilson

JESSICA TORRUELLA i FRAN SUAREZ

I heard that you’re settled down
That you found a girl and you’re married now
I heard that your dreams came true
Guess she gave you things, I didn’t give to you
Old friend, why are you so shy?
Ain’t like you to hold back or hide from the light
I hate to turn up out of the blue, uninvited
But I couldn’t stay away, I couldn’t fight it
I had hoped you’d see my face
And that you’d be reminded that for me, it isn’t over
Never mind, I’ll find someone like you
I wish nothing but the best for you, too
«Don’t forget me, » I beg
I remember you said
«Sometimes it lasts in love, but sometimes it hurts instead»
«Sometimes it lasts in love, but sometimes it hurts instead»
You know how the time flies
Only yesterday was the time of our lives
We were born and raised in a summer haze
Bound by the surprise of our glory days
I hate to turn up out of the blue, uninvited
But I couldn’t stay away, I couldn’t fight it
I had hoped you’d see my face
And that you’d be reminded that for me, it isn’t over
Never mind, I’ll find someone like you
I wish nothing but the best for you, too
«Don’t forget me, » I begged
I remember you said
«Sometimes it lasts in love, but sometimes it hurts instead»
Nothing compares, no worries or cares
Regrets and mistakes, they’re memories made
Who would have known how bittersweet this would taste?
Never mind, I’ll find someone like you
I wish nothing but the best for you
«Don’t forget me, » I beg
I remember you said
«Sometimes it lasts in love, but sometimes it hurts instead»
Never mind, I’ll find someone like you
I wish nothing but the best for you, too
«Don’t forget me, » I begged
I remember you said
«Sometimes it lasts in love, but sometimes it hurts instead»
«Sometimes it lasts in love, but sometimes it hurts instead»

‘IN THE AIR TONIGHT’, Phil Collins

XAIQUES BAND

I can feel it coming in the air tonight, oh lord
And I’ve been waiting for this moment, for all my life, oh lord
Can you feel it coming in the air tonight, oh lord, oh lord

Well, if you told me you were drowning
I would not lend a hand
I’ve seen your face before my friend
But I don’t know if you know who I am

Well, I was there and I saw what you did
I saw it with my own two eyes
So you can wipe off that grin, I know where you’ve been
It’s all been a pack of lies

And I can feel it coming in the air tonight, oh lord
Well I’ve been waiting for this moment for all my life, oh lord

I can feel it coming in the air tonight, oh lord
Well I’ve been waiting for this moment for all my life, oh lord, oh lord

Well I remember, I remember don’t worry
How could I ever forget
It’s the first time, the last time we ever met
But I know the reason why you keep this silence up
No you don’t fool me
The hurt doesn’t show, but the pain still grows
It’s no stranger to you and me

I can feel it coming in the air tonight, oh lord
Well I’ve been waiting for this moment for all my life, oh lord
I can feel it in the air tonight, oh lord, oh lord
Well I’ve been waiting for this moment for all my life, oh lord

I can feel it coming in the air tonight, oh lord
And I’ve been waiting for this moment for all my life, oh lord
I can feel it in the air tonight, oh lord, oh lord
Well I’ve been waiting for this moment for all my life, oh lord, oh lord
I can feel it in the air tonight, oh lord, oh lord
Well I’ve been waiting for this moment for all my life, oh lord, oh lord

«LLENÇA’T» (Lax’n’Busto)

XAIQUES BAND

Caus a terra molt avall
Creus que no te’n sortiràs
Però amb els mesos te’n adones
Que tornes a començar
I a força de molt de caure
I de tornar-te aixecar
Veus que les coses no canvien
Però ja no ets qui eres abans
Doncs he estat ja cinc o sis
I sóc el que ara vull
No vull pensar en el que arribarà demà!

Llença’t, cada instant és únic
No es repetirà
Sento que el cor ja no para de bategar
I diu que em llenci
Que no pensi en tot el que vindrà
Que un llapis mai no dibuixa sense una mà

I perquè els meus pensaments
Que sempre viuen el present
No conjuguen altres temps que
El ja faré, el que no vaig fer
Doncs avui o potser demà
Seré aquí o seré per allà
Seré un tros de l’univers
Que no noti el pas del temps
El que faig a cada instant és
La força que em fa gran
No vull pensar en el que arribarà demà

Llença’t, cada instant és únic
No es repetirà
Sento que el cor ja no para de bategar
I diu que em llençi
Que no pensi en tot el que vindrà
Que un llapis mai no dibuixa sense una mà

Llença’t, cada instant és únic
No es repetirà
Sento que el cor ja no para de bategar
I diu que em llençi
Que no pensi en tot el que vindrà
Que un llapis mai no dibuixa sense una mà

«A ESTE LADO DE LA CARRETERA» (Van Morrison – Bright side of the road – Danza Invisible)

XAIQUES BAND

A la calle donde vivo
la luz del sol nunca llega.
Cariño, vente conmigo
a este lado de la carretera.
Poco tiempo conseguimos
vivir a nuestra manera.
Mi cabeza es mi destino
y mi cuerpo mi frontera.
Esta vida que vivimos,
no es para mí.
No quiero ser cualquiera.
Dale prisa a tu destino,
a este lado de la carretera.
Poco tiempo conseguimos
(poco tiempo conseguimos)
Vivir a nuestra manera
(vivir a nuestra manera)
Tu corazón mi destino,
y tu cuerpo mi frontera.
Esta vida que vivimos,
no es para mí.
No quiero ser cualquiera
dale prisa a tu destino.
A este lado de la carretera.
No quiero tener vecinos
(no quiero tener vecinos)
si cualquier sitio me espera.
(si cualquier sitio me espera)
Compañeros de camino
a este lado de la carretera.
El mundo es un desatino
(el mundo es un desatino)
más grande de lo que era.
(más grande de lo que era)
Disfruta un vaso de vino,
a este lado de la carretera.
A este lado de la carretera.
A este lado de la carretera.

 

_____________________________

IGNASI TERRAZA, CON LUCAS BUN  i SOUL LAB (en Jamboree 3)

«CONTIGO APRENDÍ»

Contigo aprendí
Que existen nuevas y mejores emociones
Contigo aprendí
A conocer un mundo nuevo de ilusiones

Aprendí
Que la semana tiene más de siete días
A hacer mayores mis contadas alegrías
Y a ser dichoso yo contigo lo aprendí

Contigo aprendí
A ver la luz del otro lado de la luna
Contigo aprendí
Que tu presencia no la cambio por ninguna

Aprendí
Que puede un beso ser más dulce y más profundo
Que puedo irme mañana mismo de este mundo
Las cosas buenas ya contigo las viví

Y contigo aprendí
Que yo nací el día en que te conocí

WILLOW WEEP FOR ME

Willow weep for me, willow weep for meBend your branches green along the stream that runs to seaListen to my plea, listen willow weep for meGone my lover’s dream, lovely summer dreamGone and left me here to weep my tears into the streamSad as I can be, hear me willow and weep for me
Whisper to the wind to say that love has sinnedTo leave my heart aching and making this moanMurmur to the night to hide her starry lightSo none will find me sighing and crying all aloneWeeping willow tree, weep in sympathyBend your branches down along the ground and cover meWhen the shadows fall, bend oh willow and weep for me
To leave my heart aching and making this moan
So none will find me sighing and crying all aloneWeeping willow tree, weep in sympathyBend your branches down along the ground and cover meWhen the shadows fall, bend oh willowBend oh willow and weep for me

EVERYDAY STRUGGLE

Different day but the same struggle, I’m locked up in my own bubble
Momma told please avoid trouble, And daddy told you need to stay humble
Shit is real this is like jungle, I stay woke and ready to rumble
Unchained like my name is Jango, I’m so high like a space shuttle

There’s no time to play, I gotta stack of bills to pay
Got a lot of bullshit on my way, I’m just trynna find my way
There’s no time to play, I gotta stack of bills to pay
I’mma let this pain just fade away, I’m just trynna find my way

It’s a everyday struggle yeahh,
You know you gotta hustle yeah, He heyyy

All i want is to be free, I use love as my energy
I got the game of an OG, You might fall if you play me
I dream big and I work hard, I know the world is falling apart
Fake freedom in a bank card, It’s like perfection on a post card

There’s no time to play, I gotta stack of bills to pay
Got a lot of bullshit on my way, I’m just trynna find my way
There’s no time to play, I gotta stack of bills to pay
I’mma let this pain just fade away, I’m just trynna find my way

It’s a everyday struggle yeahh,
You know you gotta hustle yeah, He heyyy

I WANNA BE DOWN

Yeah I get exotic with the melodic tune I get hypnotic with the moon
But you got to put me down soon I flip a sideshow if you come my way
Up, down, and around, even sideways I’m about as ready as the Ker can get
We can go all out I ain’t afraid of the sweat, but yet
I bet you got the techniques to freak a girl inside out
What’s that all about? Can I have some of that?
You gotta put me on Word around town is you’re nine men strong
I wanna be put on in the worst way Since the first day I think it was a Thursday
You be that brother that I wanna sink my teeth in Make me wanna ask
“Where the hell you been?”
I like the way you be with all that personality But I got flava too
You needs to get with me

I wanna be down With what you’re going through
I wanna be down I wanna be down with you
No matter the time Of day or night it’s true I wanna be down

He was born twenty years ago just to pimp hoes,
Every day new clothes Look at the cut? Cool, pose
On three, got the heat, so bluff it
Sling’ 50 sacks cause it’s more than twenty duckets
Struck it, kinda rich, now his pockets lookin’ straight
Slam the deese on the Benzo, Pancake by the gate
Moms lookin’ straight with her house she got Great
loungin’ in her new home that’s up out the state
I’ll be your call mail, won’t tell You can get it when you want it
Even though you got chicks all up on you
Don’t matter, ‘cause brother you’re fly I can’t lie,
I’ve been mackin’ daddy from the corner of my eye
Now, baby, bring it on Don’t be frontin’ on your baby boo
All I wanna know is what’s up with you
How can get with you, Seems like you got a hold on me
It must be voodoo ‘cause baby I want you

I wanna be down With what you’re going through
I wanna be down I wanna be down with you
No matter the time Of day or night it’s true I wanna be down

About yay short, about yay tall
About so big, about so small
About this length, about this width
About this flow, about this gift
Instinct leading me right up your alley way
Skip tha Moet, let’s chill with some Alize
‘Nuff stress in our day
Let me, massage your mind
as my mental starts to play
A ghetto star’s who you are
And I’ll be your sexual chocolate, bar
And I got to keep it strong for the cause
And you got to keep me strong
for the tours
Brother man and me, damn the family
What else could we be if no one understand us but we?
You were the first to tame me
Uh, Joh Ker, I’m out

I would like to get to know if I could be
The kind of girl that you could be down for
‘Cause when I look at you
I feel something tell me
That you’re the kind of love that I should
make a move on

STILL GOT A WAY TO FALL

Isn’t that the same thing as moving through the cracks
Slipping out of the overspill, pushing up against our will, to the very extremes
living beyond our means, And indulging in the popular dreams
that the super size lie will make us believe
Cause we’re all in this together
And the ones that will fall down, Will grab at the hems of those still standing
Avalanche of the man and woman buried beneath the frozen sea of pain
who’s to gain?
Nobody gonna save you! Pray it alone to rest
And you on the phone until your message box is full?
Full to the brim, how can we begin again?
It’s a strain to maintain this kind of life we’re livin’
Eat not what not, and not be seen
attacking the very being with starvation
Emulation of the difficult streams of consciousness

And we still got a way to fall, before we are forgiven

Defenselessness we fight, you fight, you die brother
Couch bred, overfed, not a drop of real love
Bling to the ring
Of the motorways raging nobody’s engaging children in another way
You gotta pay College funds
And when it’s done forever you’ll be pained
Interest not in our interests, It’s anyone’s guess where we’ll end up?
It’s really enough brother brother, believe me

And we still got a way to fall, before we are forgiven

___________________________________________________________________________________

CARLA COLLADO

EL CAOS DE MI CIUDAD

 Alguien me dijo una vez que la vida son dos días

y hay que aprender a enloquecer sin cerrar ninguna herida.

Cada vida es una historia y hoy te entrego yo la mía para que puedas llenarla y escribir tu melodía.

Bienvenida al caos de mi ciudad. Pero no,

como en las películas

no te quiero para mi ni me quiero para ti no quiero atarte,

ni poseerte, ni necesitarte.

Quiero que vivas, vivir contigo

y aprender de ti.

Contigo, sin ti,

con todo siendo nada, consciente de cada beso, de cada mirada

Construyendo un juicio al deshacer tus sábanas

Deshacer, hacer, hacértelo

morder la vida y morir.

De sueño, de alegría

del cansancio del viaje

de que llenes todo mi cuerpo

después de abrazarme

y mirarte,

bajar la cabeza

no saber dónde meterme por el calentón

que me has dejado después del beso en la oreja

Vieja,

es como quiero verme a tu lado

sin tapujos, sin vergüenza

sin tenerle miedo al pasado

al presente

o lo que tenga que venir

Por ti, por mí

aprendiendo a compartir.

Alguien me dijo una vez que la vida son dos días

y hay que aprender a enloquecer sin cerrar ninguna herida.

Cada vida es una historia y hoy te entrego yo la mía para que puedas llenarla y escribir tu melodía.

Bienvenida al caos de mi ciudad.

 

TODAS LAS BANDERAS

 Con poco margen de cartera y tres hilos de pantalón Se recorrió la carretera que teñía el sol

Y en la ciudad nadie la espera, a falta de su corazón Que yace frío en la nevera, harto del dolor

Ah-ah-ah, ah-ah-ah

Ah-ah-ah-ah-ah Ah-ah-ah, ah-ah Ah-ah-ah-ah-ah

Al poco tiempo de aventura un fiel anciano le acogió Del peso de la noche oscura un techo le salvó

Al alba una campana augura rezos de una religión Que arranca puntos de sutura a su desamor

Y si el camino llega pronto a su final Seremos bandidos del odio y la rabia letal Arderán, te juro, amor, que arderán

Todas las banderas que te hicieron llorar

Ah-ah-ah, ah-ah-ah Ah-ah-ah-ah-ah

Ah-ah-ah, ah-ah Ah-ah-ah-ah-ah

Canta, solo canta

Si te atrapa la verdad

Que la lluvia a las espaldas Ya no moja al caminar

Y si el camino llega pronto a su final Seremos bandidos del odio y la rabia letal Arderán, te juro, amor, que arderán

Todas las banderas que te hicieron llorar

EL RUMBO

 Hoy vuela el sonido del mar,

hoy tiemblan las paredes al pisar, destierro de la calma

que reina en mi garganta.

Sonríe el loco de atar

con nudos a los cuerdos del lugar, que hable o calle

aquel que odie ser normal.

Voy a derrumbar el rumbo, que por un segundo, tiembla

y decide girar

Hoy voy a cambiar el mundo y te voy encontrar.

Hoy he soñado

con un país dónde el sol se escondía

y la gente podía salir,

que caminar por las calles no tenía peligro

y no hacía falta mentir.

Predominaba la calma

la sinceridad y la falta de ambición, por querer cada vez más dinero

y gastarlo en el arte de ver animales morir.

Somos humanos,

somos lo bueno y lo malo, creemos en dioses pa’ poder pecar

¡qué algún día puedan perdonarnos!

Me humilla pensar

que el mantener la igualdad y acabar con las guerras esté en nuestras manos.

Que todo lo bueno

que podría pasar en mi tierra lo haya soñado.

Y ya me quité la mordaza que tú y tu gente intentabais ponerme, para salir a la calle

a defender mis derechos pacíficamente.

Voces se unen

en busca de la libertad

¿tu respuesta? agresividad.

Una persona, no es suficiente.

El pueblo unido puede sorprenderte. ESTRB.

He visto gente, gente inocente pidiendo en la calle

que le devuelvan su casa, mientras tú con tus esclavos decides cómo limpiar

tu quinta terraza.

No entiendo tu mente,

tu forma de gobernar un país siendo indiferente,

¡me importa una mierda si vistes de rojo,

azul o naranja,

no sois diferentes!

Todos iguales,

todos sintiéndose hábiles, vas a engañar

al rico y al pobre

en las próximas generales, no comparto tus ideales de recortar libertad

pa’ que tus putos maltratos puedan ser legales,

con la mitad de tu sueldo, tu pueblo,

cubre sus necesidades.

Y es triste,

triste que al mundo lo mueva el dinero,

que las personas sean inferiores

dependiendo de su sexo,

que no se invierta en el propio talento, que nos riamos del cojo

y no miento:

El problema no es el sistema es la persona que le da juego.

ESTRIBILLO